Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Montaner i Moner -germans-

Eren fills de Llorenç Montaner i Upe.

Francesc Montaner i Moner  (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, segle XVIII)  Gravador. Establert a Madrid des del 1767, fou membre de l’Academia de San Fernando.

Joan Montaner i Moner  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Pintor i gravador. Es dedicà principalment a la pintura decorativa sobre vidre.

Josep Montaner i Moner  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid, 1788)  Gravador. Autor del mapa de Mallorca del cardenal Antoni Despuig (1785). S’establí a Madrid i fou membre de l’Academia de San Fernando.

Montaner i Font, Francesc

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1646)

Historiador i advocat. Li fou atorgat títol de cavaller. És autor d’una obra en llatí que recull els elogis de l’obra i la persona de Ramon Llull. Intervingué, el 1612, al procés de beatificació d’aquell.

Escriví dos treballs notables i inèdits: Història del regne de Mallorca i Coses de cavallers d’aquesta illa de Mallorca.

Montaner i Cladera, Joan

(Palma de Mallorca, 1742 – Llucmajor, Mallorca, 1802)

Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L’any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l’Acadèmia de Nobles Arts, ambdues a Palma de Mallorca.

De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.

Monjo i Nicolau, Albert

(Palma de Mallorca, 1645 – 1732)

Frare carmelità. Era doctor en teologia. Actuà dues vegades a Roma com a delegat especial de la cort espanyola. Ocupà nombrosos càrrecs eclesiàstics, entre ells el de visitador general de Mallorca, França i Sardenya, així com el de provincial del seu orde.

Deixà escrites tres obres en castellà i nou en llatí.

Moltó i Díaz Berrio, Antoni

(Palma de Mallorca, 14 febrer 1830 – Madrid, 17 juny 1902)

Militar. Germà de Remigi. Lluità al Principat en la guerra dels Matiners contra els carlins i participà a la guerra d’Àfrica. El feriren a Anghera i li fou atorgada la creu de Sant Ferran de primera classe. Anà a Cuba l’any 1869, essent ja comandant i, al cap de tres anys, tornà a la Península.

Lluità en la tercera guerra carlina, i fou ferit al front del nord. Tingué càrrecs governatius a Cuba i a les Filipines i el 1893 fou ascendit a tinent general. Fou capità general de Castella la Vella, València (1896-1901) i Castella la Nova.

Molls, Pere

(Palma de Mallorca, 1552 – 1622)

Jurista. Estudià a Lleida i a Bolonya, ciutat on publicà dues obres jurídiques, escrites en llatí (1574).

Des del 1602, i per encàrrec dels jurats de Palma, treballà en la replega de materials per a una compilació de franqueses i de dret municipal de Mallorca. La mort li impedí d’enllestir aquesta tasca.

Miró i Llull, Josep Maria

(Palma de Mallorca, 1937 – 10 desembre 2022)

Dibuixant i poeta. Ha col·laborat al “Diario de Mallorca”, “Lluc”, “Ponent”, etc.

Ha publicat els llibres de poemes Angoixa del no-res (1960), A Santa Maria del Camí (1961) i Terra de gerrer (1963).

En pintura ha conreat l’aquarel·la, i ha exposat col·lectivament i individualment diverses vegades.

Mir i Noguera, Miquel

(Palma de Mallorca, 11 desembre 1841 – Madrid, 29 desembre 1912)

Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l’edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg.

El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums).

Destaquen, de les seves obres, La condesa de Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).

Mestre i Bosch, Joan

(Palma de Mallorca, 1826 – 1893)

Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona.

Excel·lí en el retrat i en els temes d’inspiració religiosa.

Mesquida i Munar, Guillem

(Palma de Mallorca, 3 abril 1675 – 27 novembre 1747)

Pintor. Es formà a Roma, a Venècia i a Bolonya. Retornà a Mallorca l’any 1710, però poc després s’establí a Venècia, des d’on passà a Colònia com a pintor de l’elector Climent August i de l’emperador Maximilià II Manuel de Baviera.

Pintor famós a la seva època, el seu estil evolucionà des d’un barroc academicista al rococó, d’influència europea. Deixà un nombre important d’obres a l’illa de Mallorca, com ara La Mare de Déu amb els Pares de l’Església, el fris de Les quatre estacions de l’any o la capella de La Puríssima de la seu.