Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (cult)

Biblioteca Pública de Palma

(Palma de Mallorca, 1835 – )

Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s’hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs.

Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l’ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.

Enllaç web: Biblioteca Pública de Palma

Biblioteca de escritores baleares

(Palma de Mallorca, 1868)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts a les Illes Balears fins a mitjan segle XIX. Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura (1942), i fou editat pòstumament.

Conté prop de mil quatre-cents articles, on consten tant els manuscrits com les obres impreses. Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts -molts del quals inèdits- que publica.

Bernat Fàbregues l’extractà i el completà parcialment a Biblioteca de escritores menorquines (1878).

Biblioteca Bartomeu March

(Palma de Mallorca, 1970 – )

Biblioteca pública. Propietat de Bartomeu March, radicada al palau March. Posseeix 30.000 volums, 200 manuscrits i 12 incunables. És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans.

El fons més important procedeix de les donacions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll. Entre les seves obres, algunes de gran valor, hi ha el Llibre del Consolat dels mercaders catalans a Bruges, del segle XV, el Llibre dels Costums de Tortosa, incunables lul·lians, llibres rars, etc.

Baleares -diari, 1939/96-

(Palma de Mallorca, 13 juny 1939 – 1996)

Diari en castellà. Aparegut a la fi de la guerra civil. Sorgit de la fusió d’“El Día” amb l’organ d’expressió falangista, ha esdevingut el diari de més difusió a Mallorca.

El 1996 es catalanitzà i passà a ésser el Diari de Balears.

Baleares -setmanari, 1917/24-

(Palma de Mallorca, 1917 – 1924)

Setmanari en castellà. És interessant pel seu valor gràfic.

Mantingué una línia independent i apolítica, i inserí sovint produccions poètiques en català de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber i altres.

Autonomía, La

(Palma de Mallorca, 1883 – 1884)

Diari en castellà. Subtitulat republicà, democràtic i federalista. Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà.

Fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura el novembre de 1883.

Aurora Patriótica Mallorquina

(Palma de Mallorca, 15 juny 1812 – 19 desembre 1813)

Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813; després reaparegué.

Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’excomunió major.

Atlètic Balears

(Palma de Mallorca, 20 novembre 1920 – )

Club de futbol. Acostuma a jugar entre la segona i la tercera divisió estatal.

Té el terreny de joc a l’Estadi Balear d’ets Hostalets.

Enllaç web: Atlètic Balears

Ateneu Balear

(Palma de Mallorca, 1862 – 1873)

Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts.

Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l’abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l’ús de les llengües autòctones.

Associació per la Cultura de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1923 – 1936)

Entitat. Constituïda per tal de difondre i impulsar la llengua catalana a les Illes Balears. Organitzà conferències, cursets, exposicions, homenatges, commemoracions i dugué a terme els Jocs Florals de Felanitx (1923), de Sóller (1924) i de Palma de Mallorca (1935).

Publicà un butlletí, l’“Almanac de les Lletres”, el “Calendari Mallorquí” (1924-36) i diversos llibrets de temes d’història.

De l’Associació sorgí (1931) l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa.