Platja de la Costa Brava, a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.
És limitada a l’est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d’un poblat pre-romà.
Castell, platja de
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Palamós
Carreras i Barnés, Josep
(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)
Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).
Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).
Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.
Camós i Cabruja, Lluís
(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)
Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.
El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).
Cama i Cirés, Joan
(Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)
Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català.
Col·laborà a “El Semanario” de Palamós, a “El Eco Bisbalense”, i a “La Lucha” de Girona.
Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).
Botet i Jonullà, Ramon
(Palamós, Baix Empordà, 31 agost 1828 – Barcelona, 16 novembre 1898)
Químic. Pare de Domènec Botet i Carreras. Ingressà al cos de sanitat militar.
Ensenyà matemàtiques a Lleida i a Figueres, i química general a Manila, on fundà en 1871 l’Escola de Farmàcia depenent de la universitat. Fou nomenat farmacèutic de la casa reial.
Publicà obres originals i traduccions de química.
Bell-lloc -Baix Empordà-
Santuari (la Mare de Déu de Bell-lloc), situat a la parròquia de Sant Joan de Palamós, sota el castell de Vila-romà (dit també castell de Bell-lloc).
Esmentat ja al segle XIII, fou reedificat el 1758; l’antiga imatge fou destruïda el 1936.
El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat (1675).
Alguer, s’ -Baix Empordà-
Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
Albert i Pey, Salvador
(Palamós, Baix Empordà, 2 desembre 1868 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1944)
Escriptor i polític. De jove milità en la republicanisme possibilista. Els anys 1910 i 1914 fou elegit diputat. En les Corts formà part de la conjunció republicano-socialista. Proclamada la República, fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-34).
És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), etc; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès.
Carbó i Carbó, Eusebi
(Palamós, Baix Empordà, 31 desembre 1883 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 gener 1958)
Sindicalista i periodista polític. Signava Eusebi C. Carbó. Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal. En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT.
Desenvolupà una gran activitat periodística a València, on també residí, primer a “El Corsario” i després a “Solidaridad Obrera”, que acabà dirigint; també fundà i dirigí “La Guerra Social”. Presidí la delegació valenciana al Congrés Nacional de la CNT (Madrid, 1919), en què es declarà partidari de l’adhesió a la Tercera Internacional.
Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó. Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró.
En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà. Durant la guerra civil participà en la direcció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. El 1937 fou nomenat director del diari del vespre “Catalunya”, que editava la CNT.
En acabar la guerra, s’exilià a França i a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on refusà de formar part del govern de l’exili presidit per Giral. Hi publicà La reconstrucción de España (1945) i La crisis fraudulenta del marxismo (sd).
Dades dels Països Catalans 