Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader -germans-

3 Respostes

Eren fills de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, i d’Àngela Sabata de Mercader.

Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader  (València, 1539 – 1617)  Teòleg i escriptor. Jesuïta. És autor de diverses obres religioses, entre les quals obtingué especial fama la titulada Del infierno y de la gloria.

Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader  (País Valencià, segle XVI – 1600)  Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. S’arruïnà amb el plet sobre la baronia de Beniparrell, guanyat el 1581 i disputat a Madrid des del 1584, i el darrer any de la seva vida veié posats a subhasta els seus béns. Mort sense fills mascles, els seus drets sobre Beniparrell passaren al seu germà Onofre.

Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader  (País Valencià, segle XVI – 1603)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Heretà Beniparrell per la mort sense fills mascles del seu germà Joaquim. Fou mestre de la seca de València. Fou pare de Pere, Onofre i Jaume Escrivà de Romaní i Mateu.

Escrivà de Romaní i Ram, Eiximèn Peres

5 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1516)

Baró de Beniparrell. Fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram. Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Roger Lladró. Es mullerà amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan.

Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina. Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir.

Virrei de Sardenya el 1479, s’hi casà amb Rosa Gambella, vídua del sasserès Andreu Maròngiu (1482). Acusat d’haver-la assassinada per rebre’n l’herència i de diverses enemistats amb d’altres oficials del regne, fou suspès del càrrec (1483), però hi fou reposat (1485-86), bé que el 1487 fou obligat a restituir 12.000 lliures al tresor reial. A Sardenya passà a quartes noces amb Caterina Senna.

Lloctinent de Mallorca (1486-93), amb l’encàrrec de dur a terme el redreç econòmic del regne, fou també destituït. A València féu el cinquè matrimoni amb Beatriu de Corella, germana del comte de Cocentaina, a qui posà plet per raó del dot de la muller. L’any 1510 Ferran II el Catòlic li atorgà una pensió anual de 3.150 sous, i el 1513 era clavari de la generalitat de València.

Fou el pare de:

  • Jaume Escrivà de Romaní i Serra  (País Valencià, segle XV – 1519)  Hereu del seu pare. Inicià a la cort del governador, per raó de vincle, la recuperació de Beniparrell, que obtingué el seu germà i successor Baltasar.
  • Baltasar Escrivà de Romaní i Serra  (País Valencià, segle XV – 1547)  Baró de Beniparrell. Fou el pare de Gaspar Escrivà de Romaní i de Saavedra.

Escrivà de Romaní i Mateu -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Jaume Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, segle XVI – València, 1630)  Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

Onofre Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII)  Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.

Pere Escrivà de Romaní i Mateu  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:

Escrivà de Romaní i de Saavedra, Gaspar

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI – 1597)

Fill de Baltasar Escrivà de Romaní i Serra. Perdé la baronia de Beniparrell per sentència de l’audiència de València del 9 de gener de 1581, que fou adjudicat a Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, però Gaspar apel·la tot d’una al consell reial.

El plet s’allargà indefinidament, i entretant els caps d’ambdués línies s’anomenaren barons de Beniparrell. Extingida la descendència legítima de Gaspar, Beniparrell restà definitivament en la línia fundada per Joan Escrivà de Romaní i Ram.

Escrivà de Romaní i de Montpalau, Joan

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1548)

Baró de Beniparrell, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Fill de Joan Escrivà de Romaní i Ram.

Fou el pare de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl  (País Valencià, segle XVI – 1563)  Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Amb el seu matrimoni amb Àngela Sabata de Mercader, senyora d’Argeleta i Boinegro, incorporà a la casa aquestes baronies. Foren pares de Francesc, Joaquim i Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Escrivà de Romaní, Gaspar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i poeta. Identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní. Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valeriola (a València el 1602).

Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva (1608, 1620), de la mort de Francesc Jeroni Simó (1614), etc.

Escrivà -varis/es bio-

5 Respostes

Arnalda Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.

Bertran Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.

Domènec? Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  (o Dionís?)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.

Francesc Escrivà  (País Valencià, segle XVII)  Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII)  Cavaller de Montesa.

Guillemó Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1252/54)  Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).

Marieta Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1272)  Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.

Peirona Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).

Pere Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.

Pere Lluís Escrivà  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.

Ramon Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.

Salvador Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.

Escrivà, Pere -varis-

2 Respostes

Pere Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Senyor de Xulella (1245). Fou l’iniciador de la línia de Xàtiva. Casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d’Hongria). Foren pares de Marieta i possiblement també de Guillem Escrivà (mort 1285).

Pere Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou mobilitzat el 1339 per a la defensa del País Valencià quan hi hagué temor de patir una gran invasió sarraïna. Guarní el lloc de Rafal, que li pertanyia.

Escrivà, Joan -varis-

4 Respostes

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.

Joan Escrivà  (València, segle XIV)  Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1427)  Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).

Escrivà, Jaume -varis-

6 Respostes

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).