Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Escrivà i Romeu -germans-

Eren fills de Joan Escrivà i Garcia, i de Maria-Eiximenis Romeu.

Guillem Escrivà i Romeu  (País Valencià, segle XIV – abans 1395)  Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Jaume. Es casà amb Brunissenda i foren pares de Jaume Escrivà.

Jaume Escrivà i Romeu  (País Valencià, segle XV)  Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Guillem. També era senyor d’Alaquàs. Es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní.

Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu  (País Valencià, segle XIV – vers 1418)  Es casà amb el mestre racional Pere d’Artés.

Escrivà i Pujades -germans-

Eren fills de Joan Escrivà i de Joana Pujades.

Guillem Escrivà i Pujades  (País Valencià, segle XIV – 1439)  Senyor de Patraix i Catarroja. Fou el successor del seu pare. La seva herència, pel fet d’haver mort sense successió, fou adjudicada a la seva germana Brunissenda.

Brunissenda Escrivà i Pujades  (País Valencià, segle XV – vers 1463)  A la mort del seu germà Guillem (sense successió) heretà la mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Era muller de Gilabert Dalmau, àlies Sanoguera, i foren pares de Joan Escrivà, àlies Joan Sanoguera.

Escrivà i Garcia, Joan

(País Valencià, segle XIV – 1355)

Fill i successor d’Arnau Escrivà i de Joana Garcia. Lluità contra la Unió. Comprà al rei les baronies d’Alaquàs i de Cortitxelles.

Representà el Regne de València a Barcelona (1339) a l’acte de vassallatge de Jaume III de Mallorca, prengué part, amb un fill, en l’expedició contra l’illa (1343), i passà a Sicília a prestar suport al casal de Catalunya-Aragó contra els Anjou.

Fou casat amb Maria-Eiximenis Romeu, els quals foren pares de Guillem, de Jaume i de Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu.

Escrivà i de Romaní, Manfred

(País Valencià, segle XIV – 1426/27)

Baró de Beniparrell. Fill de Jaume Escrivà i Romeu i Geraldona de Romaní. El 1404, quan es trobava en greus destrets econòmics, rebé tota l’herència de la seva cosina germana Elisenda de Romaní, que incloïa la baronia de Beniparrell.

Per aquest fet Manfred i els seus descendents hagueren d’avantposar al propi cognom el de Romaní o usaren aquest a continuació del primer, que fou la forma que es consolidà.

Fou el pare de Mateu i d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó.

Escrivà i de Pròixida -germans-

Eren fills del darrer matrimoni d’Andreu Guillem amb Sibil·la de Pròixida.

Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida  (País Valencià, segle XIV – 1411)  Baró d’Agres. L’any 1404 vengué Agres i l’Alcudiola de Canals a Ramon Despuig, però el 1413 la seva vídua Blanca de Copons recuperà l’Alcudiola de Canals. Fou el pare de Pere Guillem, d’Eduard Guillem i de Jaume Guillem Escrivà i de Copons.

Sibil·la Escrivà i de Pròixida  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Àvia paterna de Roderic de Borja, el papa Alexandre VI (hom l’havia anomenada, per error, Sibil·la d’Oms).

Escrivà i de Copons -germans-

Eren fills de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons.

Pere Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XIV – 1425)  Fou senyor de l’Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.

Jaume Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XIV – 1429)  Heretà del seu germà Pere Guillem (1425) la senyoria de l’Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou:

Eduard Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XV – 1460/66)  Senyor de l’Alcudiola. Fou el pare d’Eduard Guillem Escrivà i de Cervato (País Valencià, segle XV)  Senyor de l’Alcudiola.

Escrivà d’Íxer i de Montpalau, Onofre

(València, 1638 – 18 desembre 1688)

Erudit i poeta. Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany. Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer.

L’any 1685 fundà una acadèmia històrico-literària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València (editats els del 1669 i el 1690).

Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama (1683) i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia.

El seu fill i successor fou Baltasar Escrivà d’Ìxer i de Montsoriu (País Valencià, segle XVII)  Fou el tercer comte de l’Alcúdia i, com a hereu de la seva mare, comte de Xestalgar. Fou també majordom i conseller del rei. A la seva mort, els títols passaren als Castellví, comtes de Carlet.

Escrivà d’Énova -germans-

Francesc Escrivà d’Énova  (País Valencià, segle XV – 1458)  Marit de Dolça, els quals foren probablement parents de Berenguer i de Pelegrina Escrivà.

Antoni Escrivà d’Énova  (País Valencià, segle XV)  Es casà amb Isabel, i foren pares dels menors (1474) Francesc, Pere i Miquel Escrivà (País Valencià, segle XV).

Escrivà d’Eivissa -germans-

Guillem Escrivà d’Eivissa  (País Valencià, segle XIII – 1303)  Fou senyor de Benioquer, l’Alcúdia i l’Ènova, comprades al rei Alfons II el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort després 1317) i potser també Pelegrina.

Pere Escrivà d’Eivissa  (País Valencià, segle XIII – Eivissa, v 1317)  Ciutadà d’Eivissa. Pare de Francesc Escrivà d’Eivissa  (País Valencià, segle XIII – després 1318)  Veí de Xàtiva.

Escrivà de Romaní i Saranyó, Eiximèn Peres

(País Valencià, segle XV – després 1463)

(dit Eiximèn Peres de Romaní Escrivà) Fill gran i hereu de Manfred Escrivà i de Romaní. Fou senyor de mitja baronia de Patraix i de la de Beniparrell. Conseller i primer falconer de Joan II el Sense Fe.

Es casà amb Beatriu Ram, la qual cosa emmenà la protecció dels reis Trastàmara envers la seva família. Llur fill gran fou Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram, germà de Joan.

Fou el seu germà Mateu Escrivà de Romaní i Saranyó  (País Valencià, segle XV – 1503)  Baró d’Alaquàs.