Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Escrivà, Guillem -varis-

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1256/59)  Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1269)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.

Guillem Escrivà  (País Valencià, vers 1243 – després 1274)  Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – abans 1329)  Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.

Escrivà, Bernat -varis-

Bernat Escrivà  (País Valencia, segle XII – segle XIII) Reboster del rei Jaume I el Conqueridor, documentat el 1219. No és segur el seu parentiu amb els Escrivà que més tard treballaren per al rei, ni, per tant, amb el seu homònim amb el qual ha estat identificat, amb versemblança, pel cronista Bernat Desclot.

Bernat Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Possible germà de Guillem (notari reial) i d’Arnau (batlle). Fou batlle de València (1257-61).

Escrivà, Berenguer -varis-

Berenguer Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a Sueca i a Cullera.

Berenguer Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1317)  Fill de Guillem Escrivà d’Eivissa, i potser germà de:

Escrivà, Arnau Guillem -varis-

Arnau Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1417)  Fill de Andreu Guillem Escrivà (mort 1397). Degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans del seu successor, el seu fill Arnau Guillem Escrivà i Oller (País Valencià, segle XIV – 1420)  Baró de Ràfol. Fou el pare de:

Arnau Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XV – 1486)  Baró de Ràfol. Fill d’Arnau Guillem Escrivà i Oller. Perdé Ràfol en pública subhasta l’any 1437 i veié premorir-li el seu fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera, germà de:

  • Peirona Escrivà i Civera  (País Valencià, segle XV – després 1500)  Morí sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i amb Galeàs Joan, per això fou la darrera representant de la línia dels senyors d’Agres.

Escrivà, Arnau -varis-

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1275)  Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – vers 1322)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – vers 1317)  Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.

Escrivà, Andreu Guillem -varis-

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1329/31)  Fill segon d’Arnau d’Escrivà. Fou el fundador de la línia dels senyors d’Agres. Era menor d’edat el 1283. Hom el pot identificar amb el qui comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el qui l’any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l’infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a mans del seu fill:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1347)  Fill de l’anterior. Fou lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Es mullerà amb Marieta d’Artés, rebé Agres de Pere III el Cerimoniós durant la guerra de la Unió. Morí amb un fill seu a la batalla de la Pobla Llarga. Un altre fill fou Andreu Guillem Escrivà i d’Artés (País Valencià, segle XIV – 1379)  Senyor d’Agres. Es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès. El seu fill i successor fou:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1397)  Baró d’Agres. L’any 1384 fou hereu universal d’Arnalda Escrivà. Fou camarlenc de la infanta Joana d’Aragó i d’Armanyac el 1384, i adalil de les escortes de València per Joan I el Caçador el 1390, càrrec que li confirmà Martí I l’Humà el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la esmentada infanta. Fou pare de Arnau Guillem Escrivà (mort 1417) i també de Jaume Guillem i de Sibil·la Escrivà i de Pròixida.

Durà, Tomàs

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Matemàtic. Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València.

Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l’Aritmetica et geometria de Thomas Bradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus (València 1503).

Dorpa, Pere

(País Valencià ?, segle XVI)

Escultor. Probable deixeble de Damià Forment.

És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat (vers el 1554, conservat només en part).

Hom li atribueix una escultura d’El Salvador, policromada per Joan de Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda.

Domingues, Pere

(País Valencià, segle XV)

Miniaturista. Documentat del 1438 al 1465.

Fou il·luminador dels llibres d’obres de la seu de València, des del 1454 juntament amb Lleonard Crespí.

Hom l’ha identificat amb un Pere Domingues d’Atzuara, actiu a Sogorb, potser fill de Domènec d’Atzuara.

Domènec i Borràs, Francesc

(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)

Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.

És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.