(País Valencià ?, segle XVI)
Escultor tallista. És autor dels notables teginats de la Sala Daurada (1534-35) i de la Sala de Corts (1540), al Palau de la Generalitat de València.
En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill:
Pere Martí Llinares i Blasco (País Valencià ?, segle XVI) Escultor tallista. Actiu del 1543 al 1563. Ajuda al seu pare en el notable teginat de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València.
Arnau Llançol (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1339, amb Mateu Llançol, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.
Berenguer Llançol (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.
Berenguer Llançol (País Valencià, segle XIV – Mislata, Horta, 1348) Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L’any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riu-sec, que era un dels principals reialistes de València.
Joan Llançol (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Mateu Llançol (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d’una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau Llançol. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.
Eren fills de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d’Elvira de Pallars i de Mur, i germans de Pere Roger Lladró i de Pallars.
Baltasar Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV) Baró de Castalla. Heretà la baronia amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d’Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Fou fill seu Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull.
Jaume Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV) Quart vescomte de Xelva. Es casà primer amb Cecília d’Arinyo, i foren pares de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo; i després amb Caterina de Centelles i de Bellvís, amb la qual tingué Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles.
Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles (País Valencià, segle XVII) Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo.
Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Militar. Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova. Morí en l’Armada Invencible.
Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull (País Valencià, segle XVI) Fill de Baltasar Lladró i de Pallars. Juntament amb el seu fill, Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, rebé part de l’herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya.
Francesc Lladró de Vilanova i Esteve (País Valencià, segle XVII) (àlies Lluís de Luna i Cornell) Es titulava marquès d’Almonesir i comte de Pavies. Guanyà un plet sobre el comtat de Sinarques a la seva parenta Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. Era rebesnét de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.
(País Valencià, segle XV)
Senyor de Pardines. Fill de Pere Boïl de Lladró i Cornell i d’Aldonça Llançol de Romaní.
El 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, la qual fou venuda pel seu fill:
Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova (País Valencià, segle XV) Senyor de Pardines. El 1496 vengué la senyoria de Dosaigües als Rabassa de Perellós.
(Aragó, segle XIII – segle XIV)
Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I el Conqueridor, i llur filla i hereva fou:
Maria Lladró i de Castre (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV) Senyora de Manzanera. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà:
Pere Lladró de Vilanova (País Valencià, segle XIV – segle XV) Heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares de Pere Boïl de Lladró i de:
Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl (País Valencià, segle XV) Vescomte de Xelva. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Jaume Roger, de Baltasar i de:
Pere Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV – 1480) Tercer vescomte de Xelva. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.
(País Valencià, segle XV)
Dama. Heretà del seu pare drets sobre la vall de Xelva, en pugna amb els que hi tenia el seu oncle Jaume de Pallars.
Aquest fou combatut pel marit d’Elvira, l’aragonès Ximeno d’Urrea, vescomte de Biota, el qual s’imposà per les armes. En tot cas, la llei donà la raó a Jaume de Pallars i el matrimoni Urrea i Lladró hagué de deixar la vall de Xelva.
En temps dels seus fills el conflicte havia de reproduir-se.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1281)
Noble. Primer membre del llinatge dels Roís de Liori. Juntament amb el seu fill, reberen del rei Jaume I el Conqueridor béns a Sot de Xera.
Fou el pare de Rodrigo de Liori (Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1292) Noble. Fou el pare de Gil (I) Roís de Liori.
Genís Linares (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. És autor d’una de les més extraordinàries obres de l’especialitat que es troben al país: l’enteixinat de l’Estudi Major, avui sala de togues de l’antic palau de la Generalitat de València. La realització és del 1534. Era el pare de:
Pere Linares (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. El 1543 fou nomenat fuster vitalici de la Generalitat de València. Féu al palau de la institució obres ben notables, com les tribunes i part de la coberta de la Sala de Corts. Fou el pare de:
Francesc Vicent Linares (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. Des del 1558 tingué a València el càrrec de fuster entallador de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 