(Cantonigròs, Osona, 1983 – )
Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
Cantonigròs, Festival Internacional de Música
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Osona
Cantonigròs, Concurs de Poesia de
(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)
Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).
Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.
A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.
Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
Cantonigròs
Poble, format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot. El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros.
Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc el Concurs de Poesia de Cantonigròs, més tard substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants. Des del 1983 hi té lloc un Festival Internacional de Música Coral.
Camp de les Lloses
Jaciment iberoromà. Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan segle II aC.
La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial.
Borgonyà
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Colònia industrial tèxtil (541 m alt), situat a l’esquerra del Ter, a la part interior d’un meandre encaixat.
Hi havia una fàbrica de filats de cotó de l’empresa Fabra i Coats. Té baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà.
La seva església (antic santuari de la Mare de Déu de Borgonyà) ha esdevingut parroquial.
Boquers, els
(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
(o Alboquers) Llogaret (740 m alt), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent. És dedicada a sant Jaume (abans, a sant Cugat).
La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu.
Blava, la -Osona-
Caseriu i cap del municipi, situat a 2 km al nord de l’església parroquial.
La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert.
Besora, castell de
(Santa Maria de Besora, Osona)
Antic castell (1.092 m alt), molt enrunat, aturonat a ponent del poble. De l’església, romànica (segona meitat del segle XI), resta una bona part del campanar (quadrangular, de tres plantes) i de la façana, i un porxo, del segle XII.
El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades per Gotmar, bisbe de Vic. al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell I de Barcelona (992-1018).
Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora fins el 1752.
Bellpuig -Osona-
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
(o Castell dels Moros) Antic casal fortificat (domus), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.
Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.
Barra de Ferro, la
Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.
Dades dels Països Catalans 