Nom d’una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda.
En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l’actual Vic.
Ausa -antiga Vic-
7 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Osona
Alta-riba -Osona-
Gran casal emmurallat, amb una torre quadrada de cinc pisos i capella, obra del segle XVI en substitució d’una casa més antiga enderrocada durant la guerra contra Joan II (a favor del qual lluitaren els Alta-riba, propietaris i senyors jurisdiccionals d’aquesta casa).
Està situat al límit amb el terme de Sant Julià de Vilatorta, a la parròquia del qual pertany.
Alpens, combat d’ -1873-
(Alpens, Osona, 9 juliol 1873)
Fet d’armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Josep Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins.
El general Savalls fou recompensat amb el marquesat d’Alpens.
Alou, l’ -Osona-
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Raval. És l’únic nucli de població agrupada del terme.
És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l’Alou, que condueix la serra aigua avall cap a la riera Gavarresa.
Àligues, puig de les
Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al límit amb el Ripollès.
Aiats, pla d’
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
Abella, l’ -Osona-
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost.
Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (segle XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal.
Actualment és lloc d’estiueig.
Voltregà, Club Patí
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1955 – )
(CPV) Club esportiu. Dedicat únicament al patinatge sobre rodes. Fou fundat per Victorià Oliveres de la Riva, com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats. Té 500 socis i onze equips de hoquei sobre patins.
Construí l’única pista per a curses de velocitat (postòdrom) que ha existit mai a la península Ibèrica. S’hi disputaren els campionats del món l’any 1959.
Fou campió d’Espanya d’hoquei sobre patins els anys 1965, 1969, 1974 i 1975. Assolí el campionat d’Europa de clubs campions els anys 1966, 1975 i 1976 i fou campió de la Recopa d’Europa els anys 1978 i 1979.
Enllaç web: Club Patí Voltregà
Vola, la
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Poble i antiga parròquia rural (Sant Andreu de la Vola), situada a la vall del riu Fornès, a l’angle entre les serres de Cabrera i de Curull.
El lloc, amb el nom d’Avetola, existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032. L’actual és el resultat d’obres i ampliacions de l’antiga dels anys 1594, 1774 i 1828.
El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló. El terme s’ha despoblat quasi totalment. Hom ha obert la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons, que travessa tot el terme.
És popular a tota la comarca el Rector de la Vola, clergue francès de nom Pere Lafont, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom conta encara acudits i facècies.
Vinyoles d’Orís
(les Masies de Voltregà, Osona)
Poble. És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units.
El nucli primitiu, a 562 m alt, és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve (un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment); el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra.
Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial.
El lloc és conegut des del 941, i la parròquia de Sant Esteve des del 957, i originàriament formava part del terme del castell d’Orís; però almenys des del segle XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà.
El 1797 se separà de la baronia i batllia única amb Sant Hipòlit de Voltregà, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània Sant Miquel d’Ordeig.
