(Santa Maria de Besora, Osona)
Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).
(Vic, Osona, 1952 – )
Publicació semestral del Patronat d’Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d’investigació comarcal i general.
Hi han col·laborat, entre d’altres, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent.
Enllaç web: Ausa
Nom d’una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda.
En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l’actual Vic.
Gran casal emmurallat, amb una torre quadrada de cinc pisos i capella, obra del segle XVI en substitució d’una casa més antiga enderrocada durant la guerra contra Joan II (a favor del qual lluitaren els Alta-riba, propietaris i senyors jurisdiccionals d’aquesta casa).
Està situat al límit amb el terme de Sant Julià de Vilatorta, a la parròquia del qual pertany.
(Alpens, Osona, 9 juliol 1873)
Fet d’armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Josep Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins.
El general Savalls fou recompensat amb el marquesat d’Alpens.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Raval. És l’únic nucli de població agrupada del terme.
És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l’Alou, que condueix la serra aigua avall cap a la riera Gavarresa.
Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al límit amb el Ripollès.
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost.
Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (segle XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal.
Actualment és lloc d’estiueig.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1955 – )
(CPV) Club esportiu. Dedicat únicament al patinatge sobre rodes. Fou fundat per Victorià Oliveres de la Riva, com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats. Té 500 socis i onze equips de hoquei sobre patins.
Construí l’única pista per a curses de velocitat (postòdrom) que ha existit mai a la península Ibèrica. S’hi disputaren els campionats del món l’any 1959.
Fou campió d’Espanya d’hoquei sobre patins els anys 1965, 1969, 1974 i 1975. Assolí el campionat d’Europa de clubs campions els anys 1966, 1975 i 1976 i fou campió de la Recopa d’Europa els anys 1978 i 1979.
Enllaç web: Club Patí Voltregà
Dades dels Països Catalans 