(Catalunya, 17 abril 1986 – )
(EAJA) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel Parlament de Catalunya.
El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d’aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també amb la finalitat de recaptar els ingressos públics derivats d’aquestes activitats i de fer el pagament dels premis establerts.
El 1991 hom l’adscriví al Departament de Benestar Social.
(Catalunya, 1931 – gener 1939)
Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics).
Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d’Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936.
Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions.
Fins a l’octubre de 1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d’Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc.
D’ençà de l’octubre de 1936 i fins al juny de 1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l’aplicació de l’autarquia econòmica. S’estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament.
Arran de la crisi del maig de 1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del juny de 1937 fins al gener de 1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d’establir l’intervencionisme i el control de l’economia per part de l’Administració.
(Catalunya, abril 1987 – )
Decret de distribució comarcal realitzat per la Generalitat.
Serví de base per a l’estudi la Divisió Territorial aprovada el 23 de desembre de 1936, segons la qual restaurà les comarques i creà els consells comarcals com a organismes administratius.
El 1988 es passà de 38 a 41 comarques, amb la inclusió de tres de noves: l’Alta Ribagorça, el Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany.
(Catalunya, 27 agost 1936 – 23 desembre 1936)
Disposicions de distribució comarcal. Realitzada per la ponència de la divisió territorial de la Conselleria d’Economia de la Generalitat i que entrà en vigor pel decret de 23 de desembre de 1936.
La ponència tingué la presidència honorària de Ventura Gassol, Pau Vila com a vicepresident i Josep Iglésies com a secretari.
La nova organització político-administrativa repartia el territori de les quatre províncies en nou regions dividides en 38 comarques; aquestes foren fixades tenint en compte l’àrea d’atracció i d’influència dels principals nuclis urbans i les característiques geogràfiques.
Aquesta divisió, encara que suprimida l’any 1939, subsistí en els treballs geogràfics i comarcals, i serví de base per a l’estudi de la nova Divisió Territorial de Catalunya i posterior llei del Parlament del 1987.
Antic nom del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona (organisme sindical, 1869-70).
(Catalunya, 14 juliol 1931 – 1932)
Organisme polític.
Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya elaborat a Núria.
(Catalunya, 26 juliol 1874 – agost 1875)
Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII.
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre de 1874 i dissolta quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí.
La presidí Rafael Tristany, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls.
Publicà un “Boletín Oficial del Principado de Cataluña”.
El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)
Organisme político-administratiu. Sorgit a la baixa edat mitjana als diferents estats de la corona catalano-aragonesa i de Navarra.
Aquesta institució era originària de Catalunya, on es coneixia també amb el nom de Generalitat, i en un principi (1289) no era sinó una delegació de les Corts per procedir a la recaptació dels impostos.
(Catalunya, 31 juliol 1936 – maig 1937)
Organisme político-administratiu de la Generalitat de Catalunya.
Creada a causa de les circumstàncies sorgides amb la guerra civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’estat espanyol.
Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després del Fets de Maig de 1937. Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l’anarco-sindicalista Francesc Isgleas.
Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (després de la seva dissolució), l’Exèrcit Popular de Catalunya i l’Escola Popular de Guerra.
Tenia una forta representació a la Comissió d’Indústries de Guerra, dirigia el Consell de Sanitat de Guerra i publicava un butlletí.
(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)
Organisme de la Generalitat de Catalunya.
Constituït amb el nom de Departament d’Instrucció Pública, que el 19 de desembre de 1932 prengué la denominació de Departament de Cultura. Sota la direcció del conseller de Cultura, era el màxim òrgan rector de la política cultural de la Generalitat.
Com a primera providència, emparant-se en el decret del govern de la República sobre bilingüisme, el 29 d’abril de 1931 es creà el Comitè de la Llengua (decret de la Generalitat del 4 de maig de 1931), que preparà nous textos escolars, organitzà cursets de formació accelerada de professor de català, promocionà càtedres de català a les Escoles Normals de l’estat, etc.
Al cap de poc temps es creà el Consell de Cultura, principal òrgan gestor del Departament. Per un decret del 4 de desembre de 1933 foren traspassats a la Generalitat els serveis de Belles Arts; un altre decret de la Generalitat (2 juny 1936) establí les seccions de Biblioteques, Arxius, Museus i Excavacions, sota la dependència del Departament de Cultura. Durant aquells anys es constituïren, també, el Comitè de la Ràdio i els Serveis de Cinema.
En contacte amb organismes internacionals, participà a la reunió prèvia del Congrés del CIRPAC (Moscou, 1933), al Congrés Internacional de l’Ensenyament Tècnic (Barcelona, 1934), i ajudà materialment i moralment l’obra cultural dels ateneus populars.
Arran dels fets del 19 de juliol de 1936, la Generalitat adquirí més capacitat de decisió, i l’obra escolar prengué gran volada a través, sobretot, del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada).
En el camp de la cultura popular, cal fer esment de l’extensió del servei de Biblioteques, ampliat amb el servei de Cultura al Front, propulsat per la Comissió de les Lletres Catalanes, organismes dependents del Departament, de l’organització de la Setmana de l’Infant, de la Setmana d’Activitats Femenines, etc. Fou creada, a més, la Junta de Relacions Culturals per tal de coordinar les activitats de les institucions científiques i literàries i dirigir contactes interculturals amb altres països.
Per la projecció internacional aconseguida, cal recordar l’Exposició d’Art Medieval, organitzada per la Comissaria General de Museus (París, 1937).
Dades dels Països Catalans 