(Onda, Plana Baixa, segle XVIII – València, 1772)
Escultor. Deixeble de Jaume Molins, fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Treballà a València (Àngels dels Sagrari, a l’església de Sant Andreu), Yecla, Albacete i Carlet.
Ibn ad-Dabag (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151) Historiador àrab.
Ibn Affiun al-Gafiqï (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188) Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.
Ibn al-Labbana (Dénia, Marina Alta, segle XI) Historiador àrab.
Ibn ‘Alqama (València, 1036 – 1115) Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.
Ibn al-Zaqqäq (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135) Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.
Ibn ‘Amira (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251) Historiador àrab.
Ibn ‘Ayyad (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206) Historiador àrab.
Ibn Fathun (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125) Historiador àrab.
Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh (Illes Balears, segle XII – 1185) Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
Despoblat, al límit amb el terme de l’Alcora (Alcalatén), a la confluència del barranc de la Graïllera (que davalla de Llucena) amb el Millars, a l’indret on hi ha el pantà del Sitjar.
Despoblat, a l’esquerra del Millars; pertangué a l’orde de Montesa.
(Onda, Plana Baixa, segle XII – País Valencià, 1223)
Historiador àrab.
Central hidroelèctrica del Millars, aigua avall del pantà de Benadressa.
Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana.
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí (1891-1903) l’actual edifici neogòtic.
Despoblat, al nord de la riba dreta del Millars, vora unes mines de ferro abandonades.
Poble, a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda.
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques).
La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales.
(Onda, Plana Baixa, 18 març 1815 – Madrid, 15 gener 1893)
Militar i polític liberal. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en la qual ascendí a capità, i en la Segona arribà a coronel i a general de brigada.
Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió (1875), i, més tard, per les seves campanyes el Principat, a tinent general.
Fou diputat i senador pel partit liberal.
Dades dels Països Catalans 