(Calella, Maresme, 8 agost 1846 – Barcelona, 14 febrer 1923)
Polític, comerciant i navilier. Armador a Cuba, de tornada a Catalunya fou un dels fundadors de la companyia naviliera Pinillos (1884) i de Crèdit & Docks i creà diverses fàbriques i empreses, fou vice-president de la junta d’obres del port de Barcelona (1900) i en dirigí les obres d’ampliació i modernització.
Diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde d’aquesta ciutat (1905).
Reuní una important col·lecció numismàtica.
(Manresa, Bages, 1950 – )
Historiadora i numismàtica. Col·laboradora de “Gaceta Numismática” i “Acta Numismàtica”.
Ha publicat: Las emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania (1976), Corpus de la moneda catalana comtal (1979) i Troballa de monedes comtals a Òrrius. Estudi preliminar (1983).
(València, 29 novembre 1887 – Barcelona, 28 gener 1970)
Primer catedràtic de numismàtica a la Universitat de Barcelona, a la qual s’incorporà el 1914.
Encarregat per la Junta de Museus de l’organització del Gabinet Numismàtic de Catalunya, des del 1932 treballà en el muntatge del Museu Numismàtic (considerat un dels millors d’Europa).
Com a investigador, cal remarcar l’estudi de les monedes de l’Empúries grega, publicat a les monografies: D’una troballa de monedes emporitanes i la possible cronologia de les mones d’Empúries (1933), Les dracmes empuritanes (1933), Les monedes empuritanes anteriors a les dracmes (1934).
(Tarragona, 10 maig 1802 – 28 juny 1868)
Arqueòleg i historiador. Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona (1843).
En col·laboració amb Andreu de Bofarull i de Brocà escriví Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y monumentos (1849), el primer treball modern sobre el tema.
Pertanyia a diverses corporacions doctes. Publicà algunes memòries sobre arqueologia, història i numismàtica. Reuní una bona col·lecció de monedes.
(València, 15 novembre 1901 – Barcelona, 13 abril 1998)
Numismàtic, historiador i bibliotecari. Doctor en història (1926), el 1930 ingressà al Cos d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou nomenat director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Especialitzat en la història monetària, el 1931 passà com a conservador a la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i del 1937 al 1939 fou director accidental de l’Arxiu del Regne de València.
Essent director de la Biblioteca de Catalunya (1940-72), llavors anomenada Central, i de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1943-72), fundà la revista “Biblioteconomía” (1944). Catedràtic de paleografia i diplomàtica a les universitats d’Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71).
És autor de diversos estudis històrics, entre els quals destaquen La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas en los siglos XIII a XVIII (1929), La moneda española (1946), Glosario hispánico de Numismática (1946), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), Bibliografía de la Historia Monetaria de España (1958) i La moneda del reino de Valencia (1977).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1942 – )
Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg. Fill de Miquel Crusafont i Pairó. Especialista en història monetària i en numismàtica del Països Catalans.
És autor de Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (1982). Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana: Moneda, Mirall de la Història (Sabadell-Barcelona 1983), Catalunya: Moneda i Història (Barcelona-Lleida 1985).
Vice-president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de redacció d’“Acta Numismàtica” i sots-director de “Gaceta Numismática”. Fou director del Museu d’Història de Sabadell (1982-85).
Dades dels Països Catalans 