Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Descavall, Bernat Ramon

2 Respostes

(Berga, Berguedà, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Escrivà de l’ofici de mestre racional de la casa reial en temps de Pere III el Cerimoniós. Jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380.

Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382.

Hom el troba testimoniat almenys fins al 1386.

Comte, Jaume

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Notari. Per ordre de Pere III el Cerimoniós acompanyà l’oficial reial Pere de Cardonets, pel febrer de 1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina.

Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d’una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca.

Colom -notari, s XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Notari reial de Pere I el Catòlic. A partir del 1200 fou encarregat de diverses missions diplomàtiques a Roma, amb l’objectiu general de deturar les amenaces d’intervenció armada contra els heretges càtars occitans.

Ja en plena croada contra aquests, Colom visità encara Innocent III, en companyia del bisbe d’Albarrasí. Aconseguí que el pontífex trametés les seves butlles dels dies 15, 17 i 18 de gener de 1213, ordenant la suspensió de la croada.

Aquestes disposicions no interromprien tanmateix la campanya dels croats, que vencerien a Muret la host del rei Pere, mort a la batalla.

Cardellach i Busquets, Pau

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)

Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.

És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).

Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.

Carbonell, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1461 – segle XVI)

Arxiver. Era fill del famós Pere Miquel Carbonell i de Soler. El 1479, pels bons oficis del seu pare, entrà al servei de Gaspar d’Arinyó, secretari reial.

El 1483, per mandat del rei Ferran II el Catòlic, fou nomenat coarxiver, com a auxiliar del seu pare a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El mateix any fou nomenat també notari públic.

L’any següent entrà a l’esmentat Arxiu, on ajudà el seu pare i el substituí progressivament, sobretot des del 1510. A la mort d’aquell (1517), el succeí en virtut d’un antic privilegi reial lliurat al seu favor.

Ell obtingué un privilegi semblant per al seu fill Francesc Miquel Carbonell  (Barcelona, segle XVI) Arxiver. Com el seu para i el seu avi, s’encarregà de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El 1519 rebé ja, de l’emperador Carles I, el privilegi de succeir el seu pare a les seves funcions a l’Arxiu Reial.

Canals, Bartomeu de

Deixa un comentari

(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)

Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.

És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.

Campillo i Mateu, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 1698 – 1779)

Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc.

Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica.

Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i un Speculum dels títols eclesiàstic de la diòcesi.