(Catalunya)

Part del Principat que es coneixia amb el nom de Catalunya fins a la segona fase de la Reconquesta (1100-50) i que tenia com a límit meridional i occidental el riu Llobregat. Després d’aquests anys, les terres reconquerides se les conegué com la Catalunya Nova.

En sentit jurídic, la denominació s’estén a les comarques que componien les diòcesis de Girona, Barcelona i Vic (amb la meitat est de l’actual de Solsona) a començament del segle XII, és a dir, les conques hidrogràfiques del Pirineu oriental, des de la de la Muga fins a la del Llobregat.

(Catalunya)

(o Nova Catalunya)  Part del territori situada a ponent i al sud del Llobregat (en contraposició a la Catalunya Vella), que va formar-se arran de la segona fase de la Reconquesta (1100-50).

A més d’aquesta regió, a l’oest i al sud dels massissos del Garraf, Montserrat i Montsec, hom anomenava Catalunya Nova la de dret consuetudinari no barceloní, al nord del Montsec, coincidint amb la conca alta i mitjana del Segre, sense la capçalera (Cerdanya), ja que els juristes consideraven que la Cerdanya, el Rosselló i les comarques intermèdies no eren part del Principat, sinó dels comtats.