(Rosselló, segle XIV)
Noble. Serví a Sardenya amb Pere III el Cerimoniós, durant la campanya reial de l’illa en 1354-55. Fou capità del districte de Gallura.
S’ocupà de fer complir al jutge d’Arbòrea, el famós rebel sard, algunes condicions de la seva submissió.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1347)
Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Bernat de So. Fou segon vescomte d’Évol, romangué fidel a Jaume III de Mallorca, del qual fou conseller.
El 1345 Pere III el Cerimoniós li confiscà els béns, malgrat que li havia retut homenatge el 1344. Uns quants anys abans el sobirà mallorquí li havia venut els llocs de Jújols, Aiguatèbia i Ralleu de Conflent.
Més tard Pere III l’indemnitzà amb els castells de Sant Martí Sarroca i Subirats, pertanyents a la família de la seva muller Elisabet de Vilaragut; des d’aleshores sembla que s’intitulà vescomte de Sant Martí o de Subirats.
El vescomtat d’Évol fou restituït el 1352 al seu fill Berenguer (I) de So i de Vilaragut (Catalunya Nord, segle XIV) Morí jove, i el vescomtat l’heretà el seu germà Bernat (V) de So i de Vilaragut.
(Catalunya Nord, segle XIV – 1428)
Vescomte d’Évol. El 1409 participà a l’expedició de Pere Torrelles a Sardenya. Era casat amb Elionor Sagarriga. El 1413, a la mort del seu pare, heretà el vescomtat d’Èvol.
Assistí a les Corts de Barcelona de 1422. El mateix any casava la pubilla Blanca amb el noble Pere Galceran de Castro. Per aquesta raó el vescomtat d’Èvol aniria a parar a aquesta família catalano-aragonesa.
(Llenguadoc, França, segle XIII – Rosselló ?, 1308)
Noble. El més antic amb aquest cognom. Era fill de Bernat de Llo i d’una pubilla So, filla d’un Arnau, de la qual prengué el cognom. Aquest procedia del castell de So (avui Usson, a l’actual departament francès de l’Arieja), en territori llenguadocià.
Rebé de Jaume I el Conqueridor (1260) els llocs d’Èvol i Saorra, així com el castell d’Eus, al Conflent, la castellania de Puigbalador (Capcir) i la meitat del lloc d’Estavar (Cerdanya). El 1266 li eren cedits els castells de So i de Queragut.
Assistí a l’homenatge prestat per Jaume II de Mallorca-Rosselló a Pere II el Gran (1278). Es veié embolicat a les lluites entre el seu nou rei, l’esmentat Jaume II, i els comtes de Foix, dels quals era també vassall.
Casat amb Gueraua de Cortsaví, germana d’Arnau de Cortsaví, deixà diversos fills. El seu hereu principal fou Bernat (IV) de So i de Cortsaví.
Francesc de Sentmenat (Catalunya, segle XV) Noble. Fill segon d’un senyor de Sentmenat. Serví Ferran II el Catòlic. Tingué el títol de vicealmirall de Castella.
Guillem de Sentmenat (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Senyor dels castells de Sentmenat, de Tortosa i de Carles. Vengué al rei (1302) la vegueria, l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda de Tortosa.
(Catalunya, segle XIII)
Senyor de Vilanova de la Muga. Fou tutor de Ponç IV d’Empúries durant la minoritat d’aquest, després de mort el comte Hug IV.
(Catalunya ?, segle XIV)
Noble. El 1354 fou nomenat vicari general o representant ducal als dominis catalans d’Atenes i Neopàtria.
El 1359 seria substituït al càrrec per Mateu de Montcada i Sclafani.
Guillem de Saportella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya. Fou un dels conqueridors de València el 1238. Hi rebé una donació d’importància.
Guillem de Saportella (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Pertanyia al llinatge dels Saportella. Assistí a les Corts de Tortosa del 1225.
(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)
Baró de Castellfollit. Fill i hereu de Ramon de Santapau i de Cardona. Per a redimir al seu pare serví Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on morí al setge de Burgos, pocs mesos abans que el seu pare.
Foren fills seus:
Ponç de Santapau i Filingeri (Sicília, Itàlia, segle XV – 1542) President i capità general de Sicília (1516). Fou el pare d’Antoni, Francesc i Maria Antònia de Santapau i Branciforte.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1475)
Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug (V) de Santa Pau. El 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau.
Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l’illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d’una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.
La seva neboda fou Beatriu de Santapau i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV) Baronessa de Castellfollit i Mosset. Rebé una donació (1447) del seu oncle per a compensar-la de la pèrdua de la baronia de Santa Pau.
Dades dels Països Catalans 