Arxiu d'etiquetes: nobles

Torrelles -varis bio-

Deixa un comentari

Alexandre Torrelles  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou una de les figures sobresortints de la famosa batalla naval de Lepant, lliurada victoriosament contra els turcs el 1571.

Arnau de Torrelles  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló. Formà part del seguici de l’infant Pere i tingué possessions a Mallorca. Potser era germà seu Ramon de Torrelles.

Berenguer de Torrelles  (Catalunya, segle XII – després 1195)  Noble. Potser germà de Mir Guillem, ambdós relacionats amb Santes Creus. També apareix juntament amb Ramon de Torrelles.

Bernat Torrelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1397 fou nomenat capità del castell de Longosardo. Assumí la governació de l’illa.

Francesc de Torrelles  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Destacà com a marí expert. Era un dels capitans de mar que, ja el 1483, es trobaven en campanya naval contra el regne sarraí de Granada.

Jaume Torrelles  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Assistí a les Corts generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.

Miquel Torrelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1413 anà a servir Ferran I d’Antequera al setge de Balaguer, contra el comte Jaume II d’Urgell.

Mir Guillem de Torrelles  (Catalunya, segle XII – després 1169)  Noble. Potser era germà de Berenguer de Torrelles (mort d 1195), ambdós relacionats amb Santes Creus.

Ramon de Torrelles  (Catalunya, segle XII – després 1226)  Apareix juntament amb Berenguer de Torrelles. El rei Pere I el Catòlic li donà (1197) la força de Torrelles (probablement al Rosselló), en comú amb altres senyors. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló.

Torrelles, Pere -varis-

1 Resposta

Pere Torrelles  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital.

Pere Torrelles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Descendent de Martí Benet. El 1482 figurava com a senyor de la quadra de Torrelles i de Pallejà, al Baix Llobregat.

Timor, Berenguer (I) de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1257)

Senyor de Timor, Montlleó i Sant Antolí. Era fill segon de Pere (II) de Queralt.

Tàrrega, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. El 1201 féu donació del terme de Preixana al monestir de Vallbona de les Monges.

Talarn, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Anà a Sardenya el 1347, amb l’expedició que hi conduí Hug de Cervelló.

Aquestes forces serien delmades, poc després de l’arribada a l’illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu.

Súria, Miró de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – segle XI)

Noble i conseller de la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.

So, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Serví a Sardenya amb Pere III el Cerimoniós, durant la campanya reial de l’illa en 1354-55. Fou capità del districte de Gallura.

S’ocupà de fer complir al jutge d’Arbòrea, el famós rebel sard, algunes condicions de la seva submissió.

So, Joan (I) de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – 1347)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Bernat de So. Fou segon vescomte d’Évol, romangué fidel a Jaume III de Mallorca, del qual fou conseller.

El 1345 Pere III el Cerimoniós li confiscà els béns, malgrat que li havia retut homenatge el 1344. Uns quants anys abans el sobirà mallorquí li havia venut els llocs de Jújols, Aiguatèbia i Ralleu de Conflent.

Més tard Pere III l’indemnitzà amb els castells de Sant Martí Sarroca i Subirats, pertanyents a la família de la seva muller Elisabet de Vilaragut; des d’aleshores sembla que s’intitulà vescomte de Sant Martí o de Subirats.

El vescomtat d’Évol fou restituït el 1352 al seu fill Berenguer (I) de So i de Vilaragut (Catalunya Nord, segle XIV)  Morí jove, i el vescomtat l’heretà el seu germà Bernat (V) de So i de Vilaragut.

So, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV – 1428)

Vescomte d’Évol. El 1409 participà a l’expedició de Pere Torrelles a Sardenya. Era casat amb Elionor Sagarriga. El 1413, a la mort del seu pare, heretà el vescomtat d’Èvol.

Assistí a les Corts de Barcelona de 1422. El mateix any casava la pubilla Blanca amb el noble Pere Galceran de Castro. Per aquesta raó el vescomtat d’Èvol aniria a parar a aquesta família catalano-aragonesa.

So, Guillem de

Deixa un comentari

(Llenguadoc, França, segle XIII – Rosselló ?, 1308)

Noble. El més antic amb aquest cognom. Era fill de Bernat de Llo i d’una pubilla So, filla d’un Arnau, de la qual prengué el cognom. Aquest procedia del castell de So (avui Usson, a l’actual departament francès de l’Arieja), en territori llenguadocià.

Rebé de Jaume I el Conqueridor (1260) els llocs d’Èvol i Saorra, així com el castell d’Eus, al Conflent, la castellania de Puigbalador (Capcir) i la meitat del lloc d’Estavar (Cerdanya). El 1266 li eren cedits els castells de So i de Queragut.

Assistí a l’homenatge prestat per Jaume II de Mallorca-Rosselló a Pere II el Gran (1278). Es veié embolicat a les lluites entre el seu nou rei, l’esmentat Jaume II, i els comtes de Foix, dels quals era també vassall.

Casat amb Gueraua de Cortsaví, germana d’Arnau de Cortsaví, deixà diversos fills. El seu hereu principal fou Bernat (IV) de So i de Cortsaví.