Arxiu d'etiquetes: nobles

Requesens i de Centelles-Ventimiglia, Bernat de

(Sicília, Itàlia, segle XV – Messina, Itàlia, 1537)

Noble. Tercer senyor de l’illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala. Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí (vers el 1528) el seu germà Joan.

Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V.

Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino.

Fou el pare de Josep de Requesens i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI – Marsala, Itàlia, 1598)  Senyor de l’illa de Pantel·leria (investit el 1553) i castellà perpetu de Marsala, feus en els quals succeí el seu pare. A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi. Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm. Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona.

Requesens i de Cardona, Lluís de

(Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, després 1499)

Fill de Bernat de Requesens i de Santacoloma.

Guanyà en plet (1470) les baronies d’Altafulla, la Nou, l’Arboç i Castellet a la seva germana Joana Mateua de Requesens i de Montcada.

Comprà l’illa de Pantelleria (1492) a Joan de Bellvís i de Cardona, i obtingué amb caràcter perpetu (1473) la important castellania de la ciutat de Marsara amb els imposts i les gabelles del seu port, a Sicília, on restà radicat.

Fou pare, amb una filla de l’important magnat marquès de Cotrone, de Bernat de Requesens i de Centelles-Ventimiglia.

Requesens, Jaume de

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Noble.

El 1511 fou nomenat governador de Tunis, plaça ocupada l’any anterior. Hi restà a hivernar manant una guarnició de 2.500 soldats. El 1512 fou substituït al càrrec per Guillem de Montcada.

Passà aleshores a Itàlia, per tal de secundar un altre Montcada, Hug, en la protecció del Papat, mentre altres forces manades per Ramon de Cardona feien front als francesos.

Requesens -llinatge-

(Tarragona, abans 1272 – Catalunya, segle XVI)

Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.

La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II el Sense Fe en la guerra civil del 1462.

Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta.

Rebolledo, Rodrigo de

(Castrojeriz, Burgos, segle XV – Casbas, Osca, 1479)

Noble (o Rodrigo Girón de Rebolledo). Estigué al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.

En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers. El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent.

Mentor de l’infant Ferran (futur Ferran II), fou fet presoner a la batalla de Vilademat (1467) i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins.

Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València.

Ranosind

(Catalunya, segle VII – Nimes ?, França, segle VII)

Duc visigot de Tarragona que, en la rebel·lió contra Wamba del duc de l’exèrcit Pau (673), instruí aquest per tal que s’erigís com a rei dels visigots orientals.

Se suposa que fou capturat a Nimes i empresonat juntament amb els altres rebels.

Rampó

(Girona, vers 770 – Barcelona, 825)

Comte de Barcelona i Girona (820-825). Noble franc, nomenat com a substitut de Berà.

El 825 fou substituït, al seu torn, per Bernat de Septimània.

Ramon Roger II de Pallars Sobirà

(Pallars, 1302 – 1350)

Comte de Pallars Sobirà (1343-50). Fill segon d’Hug I (de Mataplana) i de Sibil·la I de Pallars.

A la mort del pare (1328), rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues, que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans.

Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger.

Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló (1343), on tingué un paper destacat en el setge de Cotlliure i en una acció sobre mercenaris de Jaume III de Mallorca a Salses.

Assistí també a l’assemblea parlamentària de Barcelona (1344) que decidí la sort de Jaume III.

L’any 1345 féu cessió al seu germà Pere Roger Bernat de la baronia de Mataplana i de les altres senyories que el 1328 havia heretat del seu pare.

Servint el rei Pere III, defensà la Cerdanya davant un intent d’invasió de Jaume III (1347), prestà suport a la causa de la reialesa en els conflictes de la Unió i lluità un cop més contra Jaume III en la decisiva batalla de Llucmajor (1349) a Mallorca.

Estigué casat amb Sibil·la de Cardona i el succeí el seu fill Hug Roger I.

Ramon Roger I de Pallars Sobirà

(Pallars, segle XIII – 1295)

Comte de Pallars Sobirà (1288-95). Fill segon de Roger III de Pallars i de Sibil·la.

En morir el seu pare el comte titular fou Arnau Roger (1256-88), però durant la seva absència fou substituït pel seu germà Ramon Roger. Ambdós feren causa comuna (1274), amb els nobles, revoltats contra l’autoritat reial de Jaume I i de Pere el Gran. Capturats a Balaguer (1280), foren perdonats.

El 1285 féu costat als Foix i participà en la invasió francesa del Principat i es posà en contra del rei i del seu germà. A la mort d’aquest (1288), es féu càrrec del govern del comtat, ja que el difunt havia deixat filles menors d’edat.

Enemic dels Comenge i amb l’ajut d’Alfons el Liberal, féu cara a la invasió d’Arnau d’Espanha, pretendent al comtat de Pallars.

Durant els conflictes nobiliaris del 1293 s’ajuntà amb els Cardona contra el bloc format pels Montcada, els comtes d’Urgell i els d’Empúries.

En no tenir descendència de la seva muller Blanca de Bellera, el comtat passà a la neboda Sibil·la, filla d’Arnau Roger, la qual es casà amb Hug de Mataplana, i s’introduí així un nou llinatge.

Ramon d’Empúries -vescomte Bas-

(Catalunya, segle XIII – 1339)

Vescomte de Bas (1323-31). Prior de l’orde de l’Hospital a Catalunya. Era fill d’Hug V d’Empúries (1269-77) i de Sibil·la de Pallars.

En morir el 1322 el seu nebot Malgaulí (Ponç VI d’Empúries), l’últim dels comtes emporitans de llinatge comtal, tingué l’oportunitat d’ésser el successor al comtat, prèvia renúncia al priorat de Catalunya, segons el testament del seu germà Ponç V d’Empúries. No hi va voler renunciar i llavors el comtat passà al vescomte Hug de Cardona (Hug VI d’Empúries).

Fou un personatge important a les corts de Jaume II i d’Alfons III. Tingué el senyoriu del vescomtat de Bas, fins que passà al patrimoni reial, després que el monarca li hagués satisfet un deute.