Arxiu d'etiquetes: nobles

Requesens i de Relat, Lluís de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou. El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya.

El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig.

Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya (1415-26), càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle. Fou també batlle general de Catalunya.

Es casà amb Constança de Santacoloma, que li aportà la castlania de Santa Coloma de Farners, i foren pares de Lluís, Bernat i Galceran de Requesens i de Santacoloma.

Era fill de Lluís de Requesens i de Montoliu i germà de Guerau i de Hug de Requesens i de Relat  (Catalunya, segle XIV),  que fou l’iniciador de la branca de Vallvidrera.

Requesens i de Montoliu -germans-

Bartomeu i Lluís de Requesens i de Montoliu eren fills de Berenguer de Requesens i de Llorenç.

Lluís de Requesens i de Montoliu  (Catalunya, segle XIV – després 1382)  Heretà del seu pare les senyories d’Altafulla i la Nou. Es casà amb Elfa de Relat, que li aportà les senyories de Vallvidrera, Olorda i possiblement Molins de Rei. Foren pares de Guerau, de Lluís i d’Hug de Requesens i de Relat.

Bartomeu de Requesens i de Montoliu  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Vilallonga i Puigdelfí.

Requesens i de Llorenç -germans-

Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç eren fills de Berenguer de Requesens.

Berenguer de Requesens i de Llorenç  (Tarragona, segle XIV – d 1374)  Inicià la línia d’Altafulla. Ell o el seu pare compraren les senyories d’Altafulla (que havia estat comprada a la corona el 1324) i la Nou, que heretà el seu fill Lluís de Requesens i de Montoliu, germà de Bartomeu.

Pere de Requesens i de Llorenç  (Catalunya, s XIII – d 1344)  Posseí les senyories de Vilallonga, Butsènit, Bellmunt, el Catllar i Puigdelfí; pel fet que aquestes dues darreres haurien estat adquirides o heretades dels Montoliu, algun dels seus descendents emprà el cognom de Montoliu. La seva descendència s’extingí amb les seves besnétes. Vilallonga i Puigdelfí, però, sembla que passaren a una branca de la línia d’Altafulla iniciada per Bartomeu de Requesens i de Montoliu.

Requesens i de Centelles-Ventimiglia, Bernat de

(Sicília, Itàlia, segle XV – Messina, Itàlia, 1537)

Noble. Tercer senyor de l’illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala. Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí (vers el 1528) el seu germà Joan.

Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V.

Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino.

Fou el pare de Josep de Requesens i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI – Marsala, Itàlia, 1598)  Senyor de l’illa de Pantel·leria (investit el 1553) i castellà perpetu de Marsala, feus en els quals succeí el seu pare. A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi. Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm. Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona.

Requesens i de Cardona, Lluís de

(Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, després 1499)

Fill de Bernat de Requesens i de Santacoloma.

Guanyà en plet (1470) les baronies d’Altafulla, la Nou, l’Arboç i Castellet a la seva germana Joana Mateua de Requesens i de Montcada.

Comprà l’illa de Pantelleria (1492) a Joan de Bellvís i de Cardona, i obtingué amb caràcter perpetu (1473) la important castellania de la ciutat de Marsara amb els imposts i les gabelles del seu port, a Sicília, on restà radicat.

Fou pare, amb una filla de l’important magnat marquès de Cotrone, de Bernat de Requesens i de Centelles-Ventimiglia.

Requesens, Jaume de

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Noble.

El 1511 fou nomenat governador de Tunis, plaça ocupada l’any anterior. Hi restà a hivernar manant una guarnició de 2.500 soldats. El 1512 fou substituït al càrrec per Guillem de Montcada.

Passà aleshores a Itàlia, per tal de secundar un altre Montcada, Hug, en la protecció del Papat, mentre altres forces manades per Ramon de Cardona feien front als francesos.

Requesens -llinatge-

(Tarragona, abans 1272 – Catalunya, segle XVI)

Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.

La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II el Sense Fe en la guerra civil del 1462.

Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta.

Rebolledo, Rodrigo de

(Castrojeriz, Burgos, segle XV – Casbas, Osca, 1479)

Noble (o Rodrigo Girón de Rebolledo). Estigué al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.

En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers. El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent.

Mentor de l’infant Ferran (futur Ferran II), fou fet presoner a la batalla de Vilademat (1467) i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins.

Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València.

Ranosind

(Catalunya, segle VII – Nimes ?, França, segle VII)

Duc visigot de Tarragona que, en la rebel·lió contra Wamba del duc de l’exèrcit Pau (673), instruí aquest per tal que s’erigís com a rei dels visigots orientals.

Se suposa que fou capturat a Nimes i empresonat juntament amb els altres rebels.

Rampó

(Girona, vers 770 – Barcelona, 825)

Comte de Barcelona i Girona (820-825). Noble franc, nomenat com a substitut de Berà.

El 825 fou substituït, al seu torn, per Bernat de Septimània.