Arxiu d'etiquetes: nobles

Ramon VI de Tolosa

(Sant Geli, Llenguadoc, 27 octubre 1156 – Tolosa, Llenguadoc, 2 agost 1222)

“el Vell“ Comte de Tolosa (1194-1222). Fill i successor de Ramon V i de Constança de França.

Vidu el 1198, es casà (1204) amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya.

Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203. El perill que tot això representava obligà Tolosa a canviar la política d’hostilitat al Casal de Barcelona: el 1204 convingué un tractat de mutu ajut amb Pere I de Catalunya i el seu germà Alfons II de Provença, i per altra part concedí a Pere I un préstec de cent cinquanta mil sous melgoresos en hipoteca sobre Gavaldà.

El mes de maig de 1210 els comtes de Tolosa i de Foix i el rei Pere s’entrevistaren a Pàmies i el darrer gestionà infructuosament una actitud més favorable de Simó de Montfort envers el de Foix. Després acompanyà Ramon VI a Tolosa i hi intentà una avinença d’aquest amb el legat Arnau Amalric, sense obtenir gairebé res.

Havent tornat els legats a inquietar el comte de Tolosa, el 1211 aquest acudí a una conferència a Narbona amb Simó de Montfort i el rei Pere I. Poc després s’inicià l’atac dels croats contra Tolosa. Després d’uns dies de combats duríssims els croats hagueren de retirar-se a Tolosa ja dins el 1212.

Llavors Ramon VI, a qui no restava gaire cosa més que Tolosa, Montalban i la Provença tolosana, demanà consell i ajut al rei Pere. Aquest designà un governador per a la ciutat de Tolosa, Guillem de l’Escala, que acompanyà el comte en el seu retorn, juntament amb una mainada de catalans.

El mateix rei, vers l’Epifania del 1213, sojornà un temps a la capital tolosana i des d’allà treballà per aconseguir una solució acceptable per a tots, però fracassà novament i hi rebé els juraments de fidelitat de Ramon VI i del seu fill, que ratificaren els cònsols de Tolosa.

Com que Comenge, Foix i Bearn feren igualment, en aquest greu moment, quasi tot Occitània quedava sota la sobirania del rei de Catalunya-Aragó, que s’instal·là al Castell Narbonès amb la seva mainada aragonesa i alguns nobles catalans.

La submissió de Tolosa a Pere I suscità una reacció contrària del rei de França, que es considerava senyor suprem del comtat. D’altra banda el papa ordenà a Pere I que abandonés els tolosans; el rei, que era a Lleida, aplegà un petit exèrcit i travessà els Pirineus.

Havent-se unit els comtes de Tolosa, de Foix i de Comenge, posaren setge a Muret el 10 de setembre de 1213. El dia 12 els contendents lluitaren en batalla campal, en la qual Ramon VI tenia la rereguarda. Mort el rei Pere, sense que el comte de Tolosa hagués entrat en lluita, hom emprengué la retirada i molts tolosans moriren ofegats en travessar la Garona.

Dalmau de Creixell i altres catalans ajudaren a la defensa de Tolosa. Ramon VI acudí a la cort de Pallars i hi organitzà una expedició d’ajut a Tolosa, que derrotà els assetjants i entrà a la ciutat el 13 de setembre de 1217.

Ramon VI morí després d’haver recuperat una gran part dels seus estats i d’haver premiat la fidelitat dels tolosans amb generosos privilegis.

Ramon V de Tolosa

(França, 1134 – Nimes, França, 1194)

Comte de Tolosa (1148-94). Fill d’Alfons I Jordà i de Faidida d’Usès. Succeí al seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II.

El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner.

El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller; quan Tolosa era atacada fou socorregut pel rei de França.

El 1176 es reuní a l’illa de Gernica, entre Bellcaire i Tarascó, amb Alfons I de Catalunya-Aragó, i convingueren la cessió a Alfons dels drets sobre el comtat d’Arle o de Provença en canvi de tres mil deu marcs d’argent. Llavors foren celebrades festes fastuosíssimes.

Fou succeït pel seu fill, Ramon VI de Tolosa.

Ramon I de Tolosa

(França, segle IX – Tolosa, França, 863)

Comte de Pallars-Ribagorça (Ramon I de Pallars-Ribagorça), Tolosa i Carcassona (vers 852-863). Fill de Fulguald i de Senegunda, succeí com a titular del comtat al seu germà Frèdol.

Probablement morí en l’ocupació de la ciutat de Tolosa per part d’Unifred, marquès de Gòtia.

El seu fill Bernat, rebé el comtat de Tolosa i de Pallars-Ribagorça, mentre que el comtat de Carcassona-Rases passà a Oliba.

Ramon III de Ribagorça

(Ribagorça, segle X – 960)

Comte de Ribagorça (abans 954-vers 960). Fill del comte Unifred I Bernat, a qui succeí, i de la comtessa Toda d’Aragó. Sembla que compartí el govern amb el seu cosí Guillem.

Féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda (956), que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind.

Protegí el monestir de Lavaix amb la concessió d’un precepte d’immunitat (958) i amb béns. També féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova (960).

De la seva muller Garsenda de Fesenzac tingué sis fills. D’ells, governaren successivament Unifred (mort vers 979), Arnau (mort vers 990), Isarn (mort vers 1003) i Toda. Mort el nebot d’aquesta, Guillem (1017), el comtat de Ribagorça perdé la independència.

Ramon VI de Pallars Jussà

(Pallars, segle XII – vers 1177)

Comte de Pallars Jussà (1174-77). Fill d’Arnau Mir i d’Òria d’Entença.

Es féu càrrec del comtat fent cas omís del testament patern, que el deixà a l’orde de l’Hospital.

A la seva mort (1177) deixà el comtat a la filla Valença, i aquesta fou posada sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

Morta aquesta al cap de pocs anys, el comtat passà a Dolça de So, la qual, al seu torn, en féu donació a Alfons I, que l’incorporà a la corona.

Ramon V de Pallars Jussà

(Pallars, segle XI – 1098)

Comte de Pallars Jussà (1047-98). Fill de Ramon IV i d’Ermessenda. Heretà el comtat a la mort del seu pare (1047).

El seu govern fou molt conflictiu a causa dels atacs dels seus veïns Artau I de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, sobretot Ermengol VI, que cobejava la possessió de la conca de Tremp.

Per tal de dur a terme la seva expansió vers la serra de Montsec i la vall d’Àger, Ramon s’alià amb els sarraïns, però no hi reeixí. Tot aprofitant aquesta situació, alguns nobles pallaresos li negaren fidelitat, com el senyor de Vallferrera, Guitard Isarn, i per tal d’imposar la seva autoritat hagué de recórrer de nou a l’ajut sarraí (1070).

Es casà (vers 1055) amb Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger. D’aquest enllaç se’n seguí un intercanvi de possessions territorials: Valença aportava castells i viles de la conca de Tremp i Ramon li cedia els castells en litigi de Mur, Llimiana, Orcau i d’altres.

Foren fills seus Pere Ramon, Arnau Ramon i Bernat Ramon.

Ramon IV de Pallars Jussà

(Pallars, segle X – 1047)

Comte de Pallars Jussà (vers 1011-1047). Fill primogènit de Sunyer I de Pallars.

Havia estat ja associat al govern del comtat en temps del seu pare, a la mort del qual (1011) els dos germans, Ramon i Guillem governaren conjuntament. Després vingué la separació del comtat, que seria definitiva: Ramon, l’hereu, es quedà el Pallars Jussà, i Guillem, el Pallars Sobirà.

El territori governat per Ramon comprenia la vall del Flamicell, la ribera esquerra de la Noguera Ribagorçana i la zona de la Pobla de Segur.

No pogué dur a terme l’expansió vers les terres ocupades pels sarraïns: fou el cabdill urgellenc, Arnau Mir de Tost, que conquerí la conca de Tremp i la serra del Montsec (1030-40).

Es casà amb Ermessenda i el succeí Ramon V, el seu fill.

Ramon III de Pallars

(Pallars, vers 947 – vers 995)

Comte de Pallars (vers 963-vers 995). Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya, filla de Miró II de Cerdanya.

Aquest enllaç matrimonial vinculà estretament aquest casal pirinenc a la dinastia catalana de Guifré el Pilós.

A la mort de Llop (vers 947) i de Guillem (vers 950) el govern del comtat restà a mans de Goldregot, ja que llurs fills: Ramon, Borrell i Sunyer devien ésser menors d’edat.

Des del 963 els tres germans, sota la primacia de Ramon, governaren conjuntament.

Ramon II de Pallars-Ribagorça

(Bigorra, França, segle IX – Catalunya, 920)

Comte de Pallars–Ribagorça (872-vers 920). Fill del comte Llop I de Bigorra.

Sota el seu govern el comtat va independitzar-se de Bernat Plantapilosa, marquès de Tolosa. Per donar més solidesa a aquesta independència el comte féu pactes d’aliança amb els Banu Quasi de Saragossa i, d’acord amb el bisbe Esclua, usurpador de la mitra d’Urgell, constituí la nova diòcesi de Pallars, separada de la d’Urgell, que rebé el bisbe Adolf.

Durant la primera dècada del segle X hagué de sofrir les desastroses campanyes dels sarraïns veïns: el 904 Llop ibn Muhammad féu presoner Isarn, fill del comte, i pocs anys després, al-Tawil d’Osca, ocupà part de la Ribagorça.

Sembla que intervingué en els afers de Navarra (905) a favor de la nova dinastia Ximena.

Es casà en primeres núpcies amb Ginigentes i, en segones núpcies, amb una filla del saragossà Mustarrif ibn Llop. Tingué cinc fills: Unifred, Miró, Llop, Isarn i Ató.

A la seva mort Pallars i Ribagorça es convertiren definitivament en dos comtats separats.

Ramon I de Cerdanya

(Catalunya, segle XI – 1068)

Comte de Cerdanya (1035-68) (dit també Ramon Guifré). Fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat. Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix.

Es casà amb Adela, que li sobrevisqué.

Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51.

El 1058 pactà perquè el comte barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i Tortosa.

El succeí el seu fill Guillem, el qual havia associat al govern i ja duia el títol de comte abans de la mort del seu pare.