(País Valencià, 11 novembre 1893 – 1946)
Empresa creada per a explotar la línia de València a Castelló de la Ribera i la prolongació de València a Natzaret; fou inaugurada entre el 1893 i el 1915.
La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València adquirí, el 1924, participacions d’aquesta societat, i el 1946 passà a dominar-la totalment.
(País Valencià, 5 març 1877 – 1895)
Companyia. Creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda per Francesc de P. Formosa.
Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispano-Colonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler (1895), per Joan Campo (1895) i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Mallorca, 1905 – )
Companyia creada per a la construcció i explotació de la línia de Palma de Mallorca a Sóller.
Va ésser inaugurada el 1912 i aviat prolongada pel Tramvia de Sóller al Port (1913).
Encara es manté en servei.
Enllaç web: Tren de Sóller
(País Valencià, 1854 – 1862)
Societat. Inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa (1859), on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa.
El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
(País Valencià, 1853 – 1856)
Entitat. Es constituí per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa. En fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, se’n féu càrrec (com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa). El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (1856).
La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858, enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
(València, 1894 – 1941)
Companyia d’origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).
Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(València, 22 maig 1909 – 22 desembre 1909)
Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l’Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trènor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors.
Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l’Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell.
L’Himne de l’Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929.
(València, 1973 – 1979)
Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.
S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.
(Catalunya Nord)
Denominació d’origen controlada d’una qualitat de vins nord-catalans protegida i reglamentada per l’estat francès des del 1977.
Comprèn una gran part del territori vinícola de la Catalunya Nord: el Costes del Rosselló Vilatges prové de pobles tots al nord de la Tet; el Vilatges la Torre de França és fet només en aquest poble i en alguna part dels de Montner, Planeses i Estagell; el Vilatges Caramany només pot ésser fet a Caramany.
Tant el percentatge de la mena de ceps, com el procediment de vinificació i la quantitat màxima de vi són estrictament controlats.
Dades dels Països Catalans 