Arxiu d'etiquetes: musulmans

Alï ibn Ishäq ibn Gäniya

2 Respostes

(Illes Balears, segle XII)

Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya’qüb al-Mansür.

Amb l’esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha.

Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Mansür.

Alhauec

1 Resposta

(Eivissa)

Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, foramurs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.

Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta cristiana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou afegida a un dels quatre termes restants.

Algebelí

Deixa un comentari

(Mallorca)

Un dels dotze districtes en que era dividida l’illa a l’època musulmana.

Després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Juan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca i de Santa Margalida).

Alcúdia de València, l’

4 Respostes

(València, Horta)

Raval de la ciutat en època islàmica, a la vora esquerra del Túria, davant l’actual porta de Serrans.

Al’abdarí

Deixa un comentari

(València, segle XIII)

Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.

Aivan ben Muhamurad ben Malic ben Joia

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 934 – Ispahan, Pèrsia, 970)

Savi àrab.

Ahmad ibn -varis-

Deixa un comentari

Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248)  Metge i escriptor àrab.

Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi  (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII)  Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.

Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili  (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII)  Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqué dos anys a la Meca.

Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi  (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII)  Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.

Abü-l-‘Alä ‘Zuhr

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1131)

Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abü Marwän ‘Abd al-Malik.

És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Abü Marwän ‘Abd al-Malik

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XI – Dénia, Marina Alta, 1077)

Metge. Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva. Després d’una estada al Caire s’establí a Dénia, on exercí la medicina.

Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals.

Fou el pare del també metge Abü-l-‘Ala ‘Zuhr.