Arxiu d'etiquetes: músics

Ventura i Andreu, Jaume

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 10 setembre 1926 – Barcelona, 2 abril 2009)

“Rudy Ventura”  Trompetista. Formà els anys 1950 el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball. Fou també molt popular per la seva vinculació al F.C. Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça, Endavant Barça, Campions i Barça campió d’Europa. Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes.

Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits (1968) i El Ball de l’Estatut (1980).

Ventas i Rodríguez, Adolf

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 31 gener 1919 – 1 febrer 2014)

Saxofonista i compositor. Ha estat solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista col·laborador de l’OCB i de l’orquestra del Teatre del Liceu. Professor de saxòfon al Conservatori de Barcelona, ha escrit cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument.

El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces (Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concerts) i transcriví nombroses composicions.

Ha recorregut extensament Europa i l’Orient Mitjà com a professional.

Vella Dixieland, La

Deixa un comentari

(Catalunya, 1980 – )

Grup de jazz tradicional. Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats. Grup pioner, juntament amb La Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing.

El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz, i a enregistrar discs d’una manera força regular: La Vella Dixieland 1 (1985), La Vella Dixieland 2 (1987), La Vella Dixieland 3 + Manel Joseph (1988), La Vella Dixieland 4 En directe (1990), Viatge a Nova Orleans, amb Michelle Mc Cain (1992), Ragtime (1995), Hot Time (1999 ) i Swingon (2004).

El 1996 rebé el premi Altaveu per la seva tasca de difusió i dignificació del jazz. Durant el 2005 celebrà els 25 anys mantenint una activa agenda de concerts que l’ha dut a participar en festivals d’arreu del món. Protagonitzà el circuit Ressons, que s’inicià a l’abril del 2005 amb un total de 24 concerts, en què feia un repàs del seu repertori.

Enllaç web: La Vella Dixieland

Último de la Fila, El

1 Resposta

(Catalunya, 1985 – 1998)

Grup de rock en castellà. Format per Manolo Garcia i Quimi Portet. Creat el 1980 amb el nom de Los Rápidos, passà a dir-se Los Burros el 1983, i dos anys després adoptà el nom definitiu.

El grup obtingué un cert èxit ja amb el seu primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1984), on es mesclen el rock i els ritmes mediterranis i flamencs. Edità després, entre altres, Enemigos de lo ajeno (1986), Como la cabeza al sombrero (1989), Astronomía razonable (1993) i La rebelión de los hombres rana (1995).

Després de nou discos gravats i més de dos milions i mig de còpies venudes, el grup es dissolgué el 1998. Ambdós components seguiren carreres musicals en solitari.

Trinca, La

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 1969 – 1989)

Conjunt músico-vocal. Format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual. Combinant el vessant musical amb l’humorístic, i amb cançons de textos directes i sovint d’intenció satírica i crítica, aconseguiren gran popularitat i un notable èxit comercial.

Els seus discs i espectacles musicals, com Trincar i riure (1971), Xauxa (1972), Mort de gana Show (1973), Trempera matinera (1977) o Nou de Trinca (1981), els convertiren en el grup català de més èxit de vendes. Participaren en diversos muntatges importants, com les Sis Hores de Cançó de Canet, i contribuiren a la normalització i popularització de la cançó en català. El 1987 editaren el disc Marro!.

Posteriorment també gravaren discs en llengua castellana i dirigiren i protagonitzaren diversos programes de televisió, com No passa res o Tariro tariro.

Torra i Pòrtulas, Enric

Deixa un comentari

(Fornells de la Selva, Gironès, 16 març 1910 – Arenys de Mar, Maresme, 4 agost 2003)

Músic, pianista i compositor. Rebé les primeres nocions de música del seu pare. Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall (1924-28). Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola.

Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona. Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent. Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert.

Els anys trenta inicià una intensa activitat de concertista, centrada a Catalunya. Amb un ampli repertori, tant clàssic com romàntic i de música nacionalista, excel·lí en la interpretació de Bach, Beethoven, Schumann, Chopin i Debussy i destacà com a intèrpret de Granados, Falla i Albèniz.

Com a compositor, cal esmentar onze simfonies de les quals en destaca Los Angeles (1981), un concert per a piano i orquestra (1964), l’ambiciosa òpera Burriac (1991-97), les composicions de cambra Costa Brava (1947), Mallorca (1949) o Maresme floral (1950), Un minuto de oración (1957), moltes d’elles a partir de peces per a piano, instrument per al qual compongué, entre d’altres, Sonata evocadora (1939) i Variacions empordaneses (1951).

Compongué també reculls de cançons (Cinc cançons del cor, 1927; Punsolenques, 1949; Cinc cançons amatòries, 1964) obres corals (Col·lecció espiritual, 1945; Catalanesques, 1951; La Creu del Canigó, 1953; Poemes corals, 1978), peces inspirades en el folklore català (Ballets del Maresme, 1963; El risc del pastor, 1971), així com un gran nombre de sardanes. Escriví la música per a La Passió (1943) i pràcticament la totalitat de la dels famosos Pastorets de Mataró (1941).

És autor d’un Método español de piano (1951) i un Método Musical Escolar (1970). Fou director d’orquestres i cors i exercí la crítica musical i la docència.

Toldrà i Soler, Eduard

18 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 abril 1895 – Barcelona, 31 maig 1962)

Músic. Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau. L’any 1912 fundà el Quartet Renaixement, que actuà intensament durant una dècada.

La seva carrera com a director començà amb l’orquestra d’Estudis Simfònics i acabà amb l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou director des de la fundació. Actuà al capdavant de diferents orquestres europees i realitzà nombrosos enregistraments. Estrenà al Liceu la versió escènica de l’Atlàntida de Falla-Halffter.

De la seva producció destaquen les obres simfòniques Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926) i la suite La filla del marxant (1934), les obres per a cobla Les danses de Vilanova (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timpans (1926), i trenta-cinc sardanes.

En el camp de la música de cambra, escriví un Quartet de corda (1914), Vistes al mar (1920) i Sis sonets, per a violí i piano (1921).

Amb text de J. Carner, compongué l’òpera còmica Giravolt de maig i deu cançons, entre les quals destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta.

Escriví també nombroses cançons, amb textos de Tomàs Garcés, Josep M. de Sagarra i J. Salvat-Papasseit, així com de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo, etc.

Tàrrega i Eixea, Francesc

6 Respostes

(Vila-real, Plana Baixa, 21 novembre 1852 – Barcelona, 15 desembre 1909)

Guitarrista i compositor. Estudià guitarra a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista anomenat el Cec de la Marina, i piano a València i a Madrid, decidí dedicar-se plenament a la guitarra.

Anà a París l’any 1881, i féu concerts per tot Europa, fins que finalment s’establí a Barcelona. Creà la moderna escola guitarrista; ennoblí l’instrument i hi va descobrir recursos insospitats.

Va compondre moltes obres per a guitarra (Dansa mora, Caprici àrab, Records de l’Alhambra, Estudis de concert, etc), i va transcriure per a l’instrument de la seva especialitat nombroses obres clàssiques i modernes.

Taller de Músics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1972 – )

Escola de música moderna. Fou creada per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto. Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz: a més a més dels cursos de música s’hi organitzen seminaris internacionals de jazz, cursos intensius, festivals, etc.

Els estudis que s’hi imparteixen estan dividits en tres nivells (preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d’un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals), i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà: l’alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització; des del començament, i paral·lelament als estudis teòrics, pot iniciar-se en l’estudi de l’instrument.

L’escola té un club de jazz (petit auditori, obert cada dia, on els alumnes de l’escola i músics amateurs poden assajar gratuïtament) i una big band composta per músics formats al taller que ofereix actuacions públiques esporàdicament, a més d’un Departament de Management que promociona especialment grups que surten de l’escola.

El 2004 celebrà el seu vint-i-cinquè aniversari convertit en una institució de referència de la docència de la música popular dels Països Catalans.

Té un segell discogràfic propi, La Col·lecció del Taller, amb més de 20 referències, i organitza el Festival de Flamenc de Ciutat Vella.

Des del 1989 disposa d’una àrea pròpia de flamenc que ha donat llum a una generació de músics reputats.

Enllaç web:  Taller de Músics

Subirachs i Vila, Rafael

1 Resposta

(Vic, Osona, 22 juliol 1948 – )

Músic, compositor i cantant. Fill de Rafael Subirachs i Ricard, va rebre una sòlida formació en música clàssica. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat (1958-60) sota la direcció d’Ireneu Segarra.

L’any 1967 va entrar als Setze Jutges i edita el seus primers discos, Dona i Rodamón, als que seguiren Àlbum Subirachs (1968, amb poesies de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Carner), Exeunt personae (1969, amb poesies de Gabriel Ferrater), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1974, amb poesies de Miquel Martí i Pol).

L’any 1975 participa a les Sis Hores de Cançó a Canet i dos anys més tard apareix el disc Bac de Roda. El 1978 publica Si com l’infant quan aprèn de parlar (amb poemes de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Després enregistra Miralls (1991, amb poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba) i el 1995 publica Els cants d’Abelone (sobre l’obra homònima de Joan Vinyoli).

Coincidint amb el 150è aniversari de Jacint Verdaguer, estrena a Montserrat l’obra Verdaguer – Cançó de la Terra.

Enllaç web: Rafael Subirachs