(Sabadell, Vallès Occidental, 1731 – Montserrat, Bages, 1802)
Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs.
Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra.
(Barcelona, 1822 – segle XIX)
Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d’oboè.
Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable.
(Altstätten, Suïssa, 1880 – Barcelona, 1961)
Arpista i compositora. Estudià a Ginebra, París i Barcelona i fou professora d’arpa del Conservatori de Ginebra.
Escriví peces per a arpa i publicà el Méthode d’exercices pour la harpe, que ha estat molt difosa.
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(París, França, 1883 – segle XX)
Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu.
Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d’arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907.
Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.
(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)
Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.
(Barcelona, 1973 – 5 octubre 2000)
Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sòcio-musicals de la ciutat del final dels anys 1970, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic.
Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez (fundador del segell discogràfic Zeleste), Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc.
(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)
Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.
Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.
Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.
Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.
(Barcelona, 1883 – segle XX)
Clarinetista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Ha estat membre de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica, de la Banda Municipal de Barcelona i del Sextet Granados.
Era professor al Conservatori Municipal de Música.
(Montserrat, Bages, 1880)
Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.
El començament de la lletra és “Rosa d’abril, morena de la serra…”, degut a això també se’l coneix per Rosa d’abril.
Amb el temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic de Catalunya.
VIROLAI
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dona per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dona
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Dades dels Països Catalans 