Arxiu d'etiquetes: músics

Virolai

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, 1880)

Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.

El començament de la lletra és “Rosa d’abril, morena de la serra…”, degut a això també se’l coneix per Rosa d’abril.

Amb el temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic de Catalunya.

VIROLAI

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dona per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dona
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Vinyals i Galí, Josep

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1 novembre 1771 – 11 gener 1825)

Músic i frare benedictí. Cosí germà de Salvador. Pertanyia a la comunitat de Montserrat, d’on fou deixeble d’Anselm Viola i de Narcís Casanoves, i hi professà l’any 1791.

Hi fou mestre de l’escolania i destacà com a organista, i com a tal també actuà a Sant Benet de Bages.

Escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals sobresurt un recull de sonates per a orgue que compongué l’any 1787.

Viñas i Dordal, Marià

1 Resposta

(Moià, Moianès, 10 abril 1868 – Barcelona, 29 desembre 1954)

Músic. Germà de Francesc. Estudià a Roma, i de tornada a Barcelona fou deixeble d’Enric Morera i d’Antoni Nicolau. L’any 1912 fou mestre de capella de la seu de Barcelona.

Compongué, entre altres obres, El somni de Sant Joan i L’Encís (1908), ambdues per a orquestra.

Viñas i Díaz, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 setembre 1823 – 2 setembre 1888)

Músic. Fou bon violinista i guitarrista. Destacà també com a director d’orquestra.

Són conegudes algunes composicions seves.

Viladesau i Caner, Ricard

Deixa un comentari

(Calonge de les Gavarres, Baix Empordà, 18 gener 1918 – Barcelona, 26 gener 2005)

Virtuós de la tenora. Actuà a diferents cobles fins a ingressar en la cobla La Principal de la Bisbal.

És autor de nombroses sardanes, entre les quals destaquen El foc de Calonge, Idil·li vora el mar, Mar de Tosa, Sal i pebre, Selva i Empordà.

Vila i Firat, Narcís

Deixa un comentari

(Girona, 1812 – França, 13 maig 1877)

Músic. Ocupà el càrrec d’organista a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, a la catedral de Narbona i a l’església de Saint-Gaudens (França).

Una obra seva guanyà el primer premi en un concurs convocat a Tolosa.

Vila i Clariana, Josep

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 1863 – Barcelona, desembre 1929)

Flautista. Era professor de flauta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Fou membre durant deu anys de la Banda Municipal de Barcelona. N’era un dels fundadors. Pertanyia també a l’Orquestra del Liceu i a l’Orquestra Pau Casals.

Fou el pare del compositor Alfons Vila i Piqué.

Vilà i Armengol, Enric

Deixa un comentari

(Calonge de les Gabarres, Baix Empordà, 5 desembre 1911 – Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 8 abril 2007)

Instrumentista de fiscorn, compositor i estudiós de la sardana.

Ha format part de diverses cobles empordaneses, entre elles la Caravana, de la qual fou fundador, i Els Montgrins.

Ha donat a conèixer una cinquantena de sardanes: Benvinguda, El padrí de Barcelona, Cap d’estopa, Ofrena a Calonge, Encís guixolenc, La noia és gran, L’oncle Virtut, entre altres.

Vidal i Vilalba, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1745 – Vélez de la Gomera, Canàries, 1803)

Aventurer. Fou músic a A Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780.

De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez, comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar.

Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb ex-jesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagí parlat d’una conspiració de Vidalle). Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d’on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785).

Empresonat a París pel comte d’Aranda, fou portat a Madrid i processat, tot i que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l’afer. Reclòs a les Canàries (1792), hi morí dement.

Vidal i Vidal, Jaume

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 21 agost 1918 – 4 maig 1996)

Instrumentista i compositor de música per a gralla. A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els Grallers del Baix Penedès.

Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades.

Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal. Músiques per a gralla, que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia.