(Barcelona, segle XIX – 1868)
Músic. Destacà per les seves activitats pedagògiques.
(Barcelona, segle XIX – 1868)
Músic. Destacà per les seves activitats pedagògiques.
(València, 1971 – )
Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l’òpera a València.
Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent (estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals.
Mancada de subvenció estatal, l’Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980).
(València, 1771 – Madrid, segle XIX)
Destacat mestre de viola. Pertanyia a la Reial Capella de Madrid.
(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )
(Joan Américo i Ortega) Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.
Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.
El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.
(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)
Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.
Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).
Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.
(València, 14 febrer 1768 – )
Institució cultural. Fundada el 1753 amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual.
Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura, arquitectura i música, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes.
Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
Veure> Boix, Xesco (músic, cantant i animador).
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Músic. N’existeixen diverses referències, entre elles una de 1519, a l’ocasió de visitar la catedral de Barcelona l’emperador Carles I de Catalunya.
(Barcelona ?, segle XVII – Catalunya, 1737)
Músic. Féu oposicions per al càrrec de Santa Maria del Mar de Barcelona l’any 1706. Dotze anys més tard residia a Lleida.
És autor de nadales i d’obres per a orgue.
Veure> Orquestra de Cambra del Teatre Lliure (orquestra catalana, 1985-2003).