Arxiu d'etiquetes: museus

Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona

(Barcelona, 1962 – )

Museu. Situat al palau del marquès de Llió i Nadal, al carrer Montcada.

Creat amb la col·lecció de teixits de l’Ajuntament, que havia format part del Museu d’Art de Catalunya (1950), el 1969 s’instal·là en el nou emplaçament i des del 2008 és al palau de Pedralbes.

El seu fons compta amb una notable representació de teixits i tapissos (entre els quals de Tounai, del segle XVI), i amb les col·leccions d’indumentària Rocamora, Balenciaga i Pere Rodríguez.

Aquest fons actualment està integrada al Museu del Disseny de Barcelona.

Enllaç: Museu del Disseny

Museu Tèxtil de Terrassa

(Terrassa, Valles Occidental, 1946 – 1995)

Museu. Iniciat amb la col·lecció Biosca, i ampliat després amb d’altres col·leccions.

Situat en un edifici construït expressament, inaugurat el 1970, és un dels museus més importants del món en la seva especialitat.

Hi destaquen els teixits orientals, coptes, bizantins, àrabs i turcs, així com els americans i els europeus d’època gòtica i renaixentista. Comptà també amb col·leccions més especialitzades, com la d’indumentària o la de tapissos catalans, entre d’altres.

A partir del 1995 adoptà la denominació de Centre de Documentació i Museu Tèxtil.

Museu Social

(Barcelona, 1909 – 1920)

Institució. Creada per la diputació i l’ajuntament, per tal d’estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes subalternes.

Fou dirigida per Josep M. Tallada, Josep Ruiz i Castellà en fou secretari, i Cebrià Montoliu bibliotecari.

Organitzà exposicions, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística (estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues) i edità llibres, fullets i revistes.

Al seu redós hom creà una borsa de treball (1911), el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors (1911), la primera cooperativa catalana de cases barates (1911), la societat cívica la Ciutat Jardí (1912) i el Secretariat d’Aprenentatge (1915), transformat més tard en l’Institut d’Orientació Professional (1919).

Edità el “Butlletí d’Estadística Social” (1912-15) i les “Memòries del Museu Social”.

Museu Romàntic

Museu Romàntic

(Sitges / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1949)

Museu de la diputació de Barcelona. Constituït per les seccions de les dues poblacions.

La de Sitges radica en un edifici (1793) llegat pel seu propietari, Manuel Llopis i Bofill, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista; consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la col·lecció de nines de Lola Anglada.

El de Vilanova radica a la Casa Papiol (segle XVIII), adquirida per la diputació el 1959; té un bon mobiliari de l’època i importants col·leccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de la Corona de Aragón de Jerónimo Zurita del 1585.

Enllaços: Sitges – Vilanova i la Geltrú

Museu Martorell de Geologia *

(Barcelona, 1882-2000)

Veure> Museu de Geologia de Barcelona.

Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet

(Barcelona, 1982 – )

Museu monogràfic.

Aplega un fons d’art de temàtica esportiva i en el qual tenen lloc actes que reflecteixen l’ambient cultural derivat de la tradició esportiva catalana.

És situat a la Casa Companys, edifici construït l’any 1911 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que llegà a la Generalitat el seu darrer propietari, el Dr. Melcior Colet, l’any 1982.

Enllaç: Museu i Centre d’Estudis de l’Esport

Museu Etnològic del Montseny La Gabella

(Arbúcies, Selva, maig 1985 – )

(MEMGA) Museu. Gestionat primordialment per l’ajuntament, que explica la vida i l’economia del Montseny a través d’eines i objectes etnològics.

L’exposició permanent mostra el medi natural i l’ocupació humana a partir de materials arqueològics -des del paleolític fins a l’edat moderna- procedents principalment dels jaciments dels castells de Montsoriu i d’Hostalric. La part d’etnologia descriu el pas de l’economia agroforestal a la industrial a través dels oficis tradicionals del Montseny.

L’any 2007 estrenà la remodelació de la planta baixa, que inclou sales permanents -on es dóna un major protagonisme al castell de Montsoriu- i d’exposició temporal.

Publica la revista “Aixa” i la col·lecció de monografies locals “Montsoliu”.

Enllaç web: Museu Etnològic del Montseny – La Gabella

Museu Etnològic de Barcelona

(Barcelona, 1948 – )

Museu municipal. El 1973 fou instal·lat en un nou edifici dels arquitectes Lozoya i Puigdengoles, situat al mateix lloc de l’anterior, al parc de Montjuïc.

El fons es basa en les expedicions organitzades pel propi museu, entre les quals destaquen les del Marroc, Japó, Amazones, Perú, Nepal, Índia, Nova Guinea, Etiòpia i Austràlia.

El 2018 es fusionà amb el Museu de les Cultures del Món i adoptà el nom de Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Enllaç web: Museu Etnològic i de Cultures del Món

Museu Diocesà d’Urgell

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 7 agost 1957 – )

Museu. Situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral. Recentment ha estat ampliat i remodelat amb instal·lacions actualitzades.

Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu (970) i el sarcòfag de sant Ermengol (1755), obra de Pere Llopart.

En les seves col·leccions hom troba pintura mural (segles XI-XIII), escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa (segles XI-XVIII) i teixits (segles XI-XIV).

Enllaç web: Museu Diocesà d’Urgell

Museu Diocesà de Girona *

(Girona, 1976- )

Veure> Museu d’Art de Girona.