Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.
Enllaç web: Estació de Baqueira-Beret
Aflorament volcànic, situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l’Eocè i del Paleozoic.
El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda; la lava és estesa cap a l’est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena.
(o tossal de la Torre) Cim (1.201 m alt) culminant de les muntanyes de Prades, situat al nord-est i dins el terme municipal.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí.
Poble (912 m alt) de l’antic municipi de Betlan, situat a la dreta de la Garona.
El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubert; al nord del poble es troba l’església romànica de Sant Martí d’Aubert, i a la plaça del poble, l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. Al santuari de damunt el santuari es troba la coma d’Aubert.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
(Catalunya)
Muntanya del litoral nord a l’època romana, segons Mela.
Generalment identificada amb el Montgrí.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Muntanya (695 m alt) que forma part de les serres del coll de Balaguer, situada al límit amb el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre).
Nom popular dels cingles de la Mussara, que limiten els plans de la serra de la Mussara, vista des de la rodalia de Reus.
L’alçària oscil·la entre els 600 i 700 m.
Dades dels Països Catalans 