Muntanya i antic volcà (560 m alt), situat al sud d’Olot.
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla.
Cabrioler, puig
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Cabrera, serra de
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m alt), al límit de les dues comarques.
És separada del pla d’Aiats d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram. Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic.
Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera; el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28 i desaparegué.
La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el 1611 (i encara el 1731 i el 1775) i esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cabrera (imatge d’alabastre perduda el 1936), dependent de la parròquia de Sant Julià de Cabrera.
Cabrafeixet, morral de
(el Perelló, Baix Ebre / Rasquera, Ribera d’Ebre)
Contrafort meridional de la serra de Cardó, entre els dos termes, de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el municipi del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet, amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921; damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols.
Busa
Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).
Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.
Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.
Broate, coma de
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
Bonaigua, port de la
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.
Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.
Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.
Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).
Bienes, coma les
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
Betrén
Poble (1.006 m alt) de l’antic municipi d’Escunyau, a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, del segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní.
Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt).
L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca.
Beredera, coma
Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.
Bassiero, pics de
Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.
Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.
Dades dels Països Catalans 