(Pallars Sobirà / Pallars Jussà)
Massís muntanyós entre l’antic municipi de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d’Àssua i la vall Fosca.
La màxima elevació és el bony d’Altars (2.460 m alt).
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, situada a l’esquerra de la Noguera de Tor, entre coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau.
El pic de coma Alta (2.778 m alt) és un contrafort del bony d’Aigüissi.
Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.
Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.
Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona.
Damunt, a 993 m alt, a la punta de les Airasses, prop de l’antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Gran masia i veïnat, situat a la serra d’Aiguanegra (597 m alt).
Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet de la Serra.
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble. Aturonat a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Reclusa d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata, que comprenia, igual que la seva parròquia (Sant Vicenç), Abella d’Adons i la Beguda d’Adons. El castell d’Adons és citat ja el 961.
Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)
Situat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.
La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.
La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,01 km2, 578 m alt, 99 hab (2017)
Situat en un terreny pla, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat, travessats pel forat de Tarrés, túnel per on passa el ferrocarril. Quasi la meitat del terme és ocupat pel bosc i el matollar.
L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu, la qual aprofita aigua de deus; els conreus més difosos són cereals, vinya i oliveres. Avicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.
El poble és al sector meridional del municipi; església parroquial de l’Assumpció.
Dins el terme hi ha una pedrera que fou molt utilitzada pels constructors del monestir de Poblet.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 