Nom amb és coneguda la gran fortificació de la torre d’Almenara rodona (segle XI), la qual, situada al poble d’Almenara Alta, al cim de la serra d’Almenara (459 m), domina tot el pla d’Urgell.
Són les restes del castell d’Almenara, documentat el 1139.
Cim (984 m alt) de les muntanyes de Prades, al sud-oest del poble.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Antiga torre de defensa de la costa, al sud del terme, a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
Cala de la Costa Brava, que tanca pel sud la punta Pedrosa, al nord del promontori del far de Sant Sebastià.
el Pedró (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Barri de l’oest del poble de Pi.
el Pedró (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà) Caseria, a la dreta del Rissec, al nord-oest de Sant Sadurní.
el Pedró (Madremanya, Gironès) Veïnat, al nord del poble.
el Pedró (Palamós, Baix Empordà) Promontori que tanca per llevant la badia de Palamós, limitat al sud per la punta del Molí, i sobre el qual s’assenta el nucli vell de la vila de Palamós.
el Pedró (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Antiga quadra de la Geltrú.
(Ripollès)
Pic (2.045 m alt), situat a la serra de Mogrony, entre la vall de Toses i la de Gombrèn.
(Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera)
Cim (1.677 m alt) de la serra de Montsec de Rúbies, termenal dels dos municipis.
Pas a través de la cinglera meridional de la serra de Busa, que comunica Busa amb Sant Lleïr de la Vall d’Ora i amb Sant Pere de Graudescales.
(o de les Escales) Congost del riu Boix obert a través del Montsec d’Ares, al nord-est del municipi, per on passa l’antic camí del Pallars per l’hostal Roig.
Cingle basàltic, prop del mas de les Cols, a l’esquerra del Fluvià, aigua avall de la ciutat.
Hi brolla una abundant deu d’aigua.
Dades dels Països Catalans 