(Cervelló / Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)
Contrafort oriental de la serra d’Ordal (301 m alt), entre els dos municipis, que domina el pla del Llobregat.
(Cervelló / Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)
Contrafort oriental de la serra d’Ordal (301 m alt), entre els dos municipis, que domina el pla del Llobregat.
Caseria i antiga quadra, a l’esquerra del riu de Gréixer, a la sortida de l’estret de Rigoréixer, aigua avall de Gréixer.
(es Bordes / Vilamòs, Vall d’Aran)
Cim (2.220 m alt), a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Comenge, termenal dels dos municipis.
Petita elevació (728 m alt), al sud del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antic castell (puig de Privà) i terme. Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d’Urgell (inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa).
Veïnat, a l’est del poble, als vessants occidentals del cap de Portet (1.341 m alt), cim dominant dels cingles de Vallcebre.
(Arbeca, Puiggros, Garrigues / Miralcamp, Pla d’Urgell)
Altiplà, situat entre els tres municipis.
Tuc de cap de port del circ de Colomers, entre els antics municipis d’Arties i Tredòs.
Estany de capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d’Arenyo (el tuc d’Era Pincela, 2.517 m alt, n’és un dels cims).
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cim (1.115 m alt) de la serra de Montsant, damunt el poble.