Arxiu d'etiquetes: Montserrat (bio)

Baraut i Obiols, Cebrià

1 Resposta

(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 maig 1917 – Montserrat, Bages, 8 juny 2003)

Historiador i monjo de Montserrat.

Ha publicat diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965).

Fou fundador (1976) i director de “Quaderns d’Estudis Andorrans” i d’“Urgellia” (1979).

Augé i Montanyà, Ramir

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)

Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.

Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.

Argeric, Benet

Deixa un comentari

(Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 25 març 1764)

Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64). Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages (1745-49).

A ell és deguda una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir (1755-66).

Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres.

En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó.

Alfaig, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI – Montserrat, Bages, 1572)

Monjo de Montserrat. Estudià filosofia i teologia a Salamanca. El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia.

Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Ha quedat en la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam; la seva obra castellana, Camino de perfección, s’ha perdut.

Formà part de l’escola de la devotio moderna de Montserrat.

Abella, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Montserrat, Bages, segle XIV)

Cavaller. En 1394, substituint el bisbe d’Urgell, fou padrí de l’infant Pere, fill del rei Joan I el Caçador i de Violant de Bar, a la cerimònia que se celebrà a València, ciutat on el nadó morí tres mesos després.

Els seus darrers anys es retirà a viure al monestir de Montserrat.

Ubach i Medir, Bonaventura

2 Respostes

(Barcelona, 2 abril 1879 – Montserrat, Bages, 19 febrer 1960)

Biblista i orientalista. Seguí la carrera eclesiàstica i el 1894 va ingressar al monestir de Montserrat. El 1902 va ésser ordenat sacerdot.

Coneixedor de les llengües orientals, anà a Palestina, on seguí els cursos de l’Escola Bíblica de Sant Esteve a Jerusalem; viatjà per Palestina, Egipte, Síria, etc, i va arribar a ésser un dels més bons coneixedors de la topografia i dels costums dels països bíblics. Fou professor de llengües orientals al Col·legi Pontifici de Sant Anselm de Roma (1913-23) i de siríac a l’Institut Pontifici Oriental (1918-20).

De retorn a Montserrat, inicià la traducció i el comentari al català de la Sagrada Escriptura i va crear el Museu Bíblic. El 1940 va ésser nomenat Consultor de la Comissió Bíblica Pontifícia.

Va publicar: La Bíblia a Montserrat, la versió catalana de la missa siríaca Litúrgia Siríaca, Anàfora dels dotze apòstols (1958), El Sinat i la gramàtica hebraica en dos volums.

Massot i Muntaner, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 3 novembre 1941 – Montserrat, Bages, 24 abril 2022)

Historiador. Llicenciat en filologia romànica i monjo de Montserrat, l’any 1971 s’encarregà de la direcció de les publicacions de l’abadia de Montserrat. Ha publicat nombrosos articles sobre història de la llengua, poesia tradicional, teatre medieval, literatura de la decadència i de la Renaixença i bibliografia, alguns dels quals han estat aplegats a Els mallorquins i la llengua autòctona (1972).

Professor de català i literatura catalana a Montserrat i, durant uns quants anys, a la Universitat de Barcelona; fou secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha publicat estudis sobre monjos i monestirs dels Països Catalans i és autor de la revisió i ampliació de la Història de Montserrat del pare Anselm Albareda (1972-74).

D’altres obres seves són Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’església catalana al segle XX (1975), La guerra civil a Mallorca (1976), Església i societat a la Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (1978), Els creadors del Montserrat modern, Cent anys de cultura catalana (1979), Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980) (1980), La literatura (de l’Edat Mitjana a la Renaixença) (1980), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Georges Bernanos i la guerra civil (1989), Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993) i Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-38) (1998).

Ha dirigit amb Joaquim Molas el Diccionari de la literatura catalana (1979).

Franquesa i Garrós, Adalbert Maria

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 18 desembre 1908 – Montserrat, Bages, 6 octubre 2005)

Liturgista, ecumenista i historiador. Nom de religió d’Estanislau Franquesa. Alumne dels escolapis, prengué l’hàbit a Montserrat el 1925, on professà (1930) i s’ordenà prevere (1932). Acabà els estudis a Beuron (Alemanya), i en retornar inicià la publicació, en fascícles, del Missal del Poble, interromput per la guerra civil, durant la qual perfeccionà els estudis a Maria Loach (Alemanya) i féu de professor al seminari de Vitòria.

Ocupà càrrecs de responsabilitat al monestir, i com a sagristà major prengué part en l’organització de les festes d’entronització de la imatge de la Mare de Déu (1947). Director del Scriptorium Liturgicum (1943), membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics i membre de la Junta Nacional de Pastoral Litúrgica.

Durant el concili Vaticà II fou consultor de l’episcopat espanyol i, posteriorment, del Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví. D’ençà del 1971 i fins al 1983, fou superior de la comunitat benedictina annexa a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem). La seva abundant producció bibliogràfica té com a temes: Montserrat, el ritual català, la litúrgia hispànica i l’ecumenisme.

Estrada i Gamissans, Xavier

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 28 abril 1918 – Montserrat, Bages, 18 març 2015)

(dit Gregori) Compositor, organista i musicòleg. Benedictí. Format a l’escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer (1926-32), ingressà al monestir el 1933, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell. Es perfeccionà a París. Estudià composició amb Josep Barberà (1941-46) i amb Cristòfor Taltabull (1946-50).

Ha escrit obres litúrgiques amb text català i la cantata Oh gran misteri!. Fou secretari de la secció musical del II Congrés Litúrgic de Montserrat. Director del cor dels monjos a partir del 1968, ha realitzat gravacions de prestigi internacional. Com a musicòleg ha interpretat els signes de la dansa del Llibre Vermell.

Brasó i Tulla, Gabriel

1 Resposta

(Barcelona, 29 març 1912 – Montserrat, Bages, 3 gener 1978)

Abat benedictí. Prevere diocesà (1935), prengué l’hàbit monàstic a Montserrat (1941). Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma.

De tornada a Montserrat, fou nomenat prior (1949) i elegit abat coadjutor (1961) d’Aureli M. Escarré, càrrec que conservà fins al 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco.

El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano. Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat.

Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en alguns moments difícils havia tingut un paper important i decisiu en defensa de l’Església catalana i de la vida cultural i política de Catalunya.

La seva obra principal, Litúrgia i espiritualitat (1956), fou traduïda a diverses llengües.