Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Santa Marta, Joan de

(Prades, Baix Camp, 1578 – Kyoto, Japó, 16 agost 1618)

Beat. Era frare franciscà. Morí martiritzat.

Fou beatificat per Pius IV en 1867.

Prats, Guillem de

(Catalunya, segle XIV)

Prelat i framenor. Residia al convent de Barcelona. Sojornà a París, d’on passà a Orient.

El 1370 fou nomenat arquebisbe de Combraia, a la Tartària, pel papa Urbà V. Gaudí d’un notable prestigi.

Ponç -varis bio-

Ponç  (Catalunya Nord, segle X)  Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.

Ponç  (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII)  Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.

Ponç  (Catalunya, segle XIII)  Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.

Joan Ponç  (País Valencià, segle XV)  Pintor. Assolí bona fama al seu temps.

Joan Ponç  (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV)  Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.

Josep Ponç  (Barcelona, 1681 – 1761)  Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.

Pere Ponç  Veure> Pere Pons  (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).

Pere Ponç  (Maó, Menorca, 1711 – 1792)  Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.

Ramon Ponç  (Catalunya, segle XV)  Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.

Palau, Francesc -varis-

Francesc Palau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

Francesc Palau  (Barcelona, segle XVI – 1649)  Frare dominicà. És autor d’obres religioses.

Francesc Palau  (Sarrià, Barcelona, 1901 – segle XX)  Religiós jesuïta. Fou missioner a l’Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.

Oriol, Pere

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1639 – Manila, Filipines, 1705)

Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Bisaies des de 1663.

És autor d’un diccionari i d’escrits religiosos en la llengua del país.

Marban, Pere

(Lleida, 1647 – Perú, 1713)

Missioner jesuïta. Destinat a l’evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.

Lleida, Albert de

(Catalunya, segle XIII – 1284)

Frare franciscà. Destacà com a missioner a Alemanya. Gaudí de gran fama al seu temps.

Llavaneres, Joaquim Maria de *

Nom de religió del frare i missioner caputxí català Joaquim Vives i Tutó (1852-1923).

Joaquim Maria de Llavaneres *

Nom de religió del frare i missioner caputxí català Joaquim Vives i Tutó (1852-1923).

Ferrer, Vicenç *

Veure> Vicenç Ferrer i Moncho (filantrop i cooperant català, 1920-2009).