Arxiu d'etiquetes: militars

Cotoner -llinatge-

4 Respostes

(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)

Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.

El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner  (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:

Nicolau Cotoner i Genovard  (Illes Balears, segle XIV)  Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:

  • Bernat Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Gabriel Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Nicolau Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV)  La seva línia comença a adquirir importància amb el seu besnét:

Antoni Cotoner i Vall-llobar  (Illes Balears, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:

Bernat Lluís Cotoner i Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641)  Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:

Costa i Galí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Polític i militar. Fou diputat a corts per Barcelona (1820) i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid. Fou comuner.

Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians (febrer 1822), fou processat perquè a la seva columna -on hi havia molts immigrants italians- s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII de Borbó.

Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Costa, Francesc -artiller-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artilleria especialitzada en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla.

Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa.

Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.

Cortada i Sellers, Joan Baptista de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)

Austriacista. Conegut també per Cortada i Jonquer.

Fou un dels iniciadors de la guerra de Successió a Catalunya (primavera del 1705) i obtingué el nomenament de coronel.

Prengué part activa en la defensa de Barcelona i fou un dels partidaris de continuar la guerra (Junta de Braços, juny-juliol de 1713).

Amb la derrota li foren confiscats els béns, i el 1715 abandonà el país i es dirigí a Itàlia.

Cortada i Sellers, Francesc de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Àustria, segle XVIII)

Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705).

Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria.

Després del 1714 els seus béns foren confiscats.

Cortada, Ramon de

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, segle XIII – Catalunya, 1291)

Vice-almirall de l’esquadra catalana.

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicòtera, a Calàbria (1282).

Prengué part en la conquesta de Sicília.

Corradó, Joan Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona.

Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge.

Coronela de Barcelona, la

50 Respostes

(Barcelona, 1646 – 1714)

Nom amb què era designada la guàrdia de la ciutat de Barcelona formada pels gremis i que té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada l’any 1646.

Estava composta per companyies i durant el setge de Barcelona (1713-14) comptava amb uns 3.500 homes.

Fou la primera institució catalana dissolta pels filipistes en entrar a la ciutat.

El cos ressorgí, de forma efímera, l’any 1793 durant la guerra contra de República francesa.

Corbera i de Cartellà, Riambau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Governador de Catalunya (1413). De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix. Intervingué en la parlament català de l’Interregne.

El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume II d’Urgell. Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació.

Corbera, Romeu de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – València, 1445)

Almirall de l’armada de Martí I l’Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa.

El 1412 fou designat com un dels quatre vice-regents enviats pel nou rei Ferran I d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa; el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics.

Defensà i pacificà Sicília àdhuc a compte de l’orde (1413). El 1420 acompanyà Alfons IV el Magnànim a Còrsega i a Sardenya; hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa (1421).

Del setge de Marsella (1423) s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València.

El 1429 fou nomenat lloctinent general del Regne de València, i el rei li’n confià la defensa davant les hostilitats del rei de Castella; vencé el mestre de Calatrava Luis de Guzmán a Antella i a Gavarda.

El 1436 formava part del consell reial valencià.