(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Era de família anglesa. Fou governador de Barcelona.
Sobresortí en diverses accions durant la guerra contra la invasió napoleònica.
White, Carles
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: militars
Weyler y Laviña, Fernando
(Madrid, 21 novembre 1808 – Palma de Mallorca, 27 maig 1879)
Metge militar, botànic i erudit. Es llicencià al Col·legi de Cirurgians de Barcelona (1829). El 1832 ingressà al cos de sanitat militar i participà en la primera guerra carlina. El 1837 fou destinat a l’hospital militar de Palma de Mallorca, exercí el càrrec de cap de sanitat militar de les Illes i va tenir una actuació destacada en les epidèmies de còlera (1864) i de febre groga (1871) a Barcelona.
Va escriure sobre medicina, botànica i història, d’entre les quals destaquen: Elementos de botánica (1843), el primer manual botànic publicat als Països Catalans (i a l’estat espanyol); Topografía físico-médica de las islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854), Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca desde su conquista en 1229 hasta nuestros días (1862) i Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866).
Fou el pare de Valerià Weyler i Nicolau.
Vilaragut, Joan de -funcionari, s. XIV/1415-
(País Valencià, segle XIV – vers 1415)
Fill de Nicolau de Vilaragut i de Boïl i de Teresa Àlvarez de Haro. Probablement fou lloctinent del governador de València i reduí amb arbitrarietats les sedicions de Morella, la qual cosa provocà una queixa de la vila al parlament català (1411).
Es casà secretament amb Margarida de Prades, vídua del rei Martí I de Catalunya, i morí poc temps després. Llur fill fou Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades.
Vilanova, Àngel de
(València, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya i confirmat (1516) per Carles I de Catalunya.
Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d’extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser.
Vilamarí -varis bio-
Berenguer de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – 1305) Marí. Membre del llinatge homònim. És conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer V d’Entença.
Guillem de Vilamarí (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas (1226).
Lluís Galceran de Vilamarí (Catalunya, segle XV – Itàlia, segle XVI) Militar. Nebot de Bernat (III) de Vilamarí, al qual succeí com a almirall de la flota de Nàpols. Es distingí en diverses accions guerreres, especialment a Itàlia, on devia continuar la descendència familiar, extingida, sembla, a Catalunya.
Victory i Taltavull, Antoni
(Maó, Menorca, 24 juny 1861 – 3 gener 1931)
Militar i escriptor. Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya -sector comprès entre el Besòs i el Llobregat-. Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major. Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor… (1897), obra aleshores única en la seva classe.
Prengué part en la guerra de les Filipines (1897-98), on ascendí a comandant per mèrits de guerra. Després es retirà de l’exèrcit (1917), i fou dues vegades alcalde de Maó. El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort.
Col·laborà en la “Revista de Menorca”, i publicà diverses obres, com La sociedad mahonesa y los intereses de Menorca (1914), Los factores del progreso en Menorca (1918) i Gobierno de Sir Richart Kane en Menorca (1712-1736), a més de tractats militars.
Unión, comte de La *
Veure> Luis Fermín de Carvajal y Vargas (militar i capità general de Catalunya, 1752-94).
Tigre de Catalunya, el *
Nom popular del general espanyol Juan Zapatero y Navas (1810-81).
Sura, Luci Licini *
Veure> Luci Licini Sura (polític i militar romà dels segles I-II).
Sorribes, Josep
(Catalunya, segle XVII)
(o Francesc) Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II i Felip III. Més tard participà a les campanyes contra França.
Amb el grau de mestre de camp assistia al setge de Salses de 1639.
Dades dels Països Catalans 