(Barcelona, segle XVI – en mar, al Canal de la Mànega, 1588)
Militar. Morí en el fracàs de l’Armada Invencible en el vaixell d’Hug de Montcada.
(Barcelona, segle XVI – en mar, al Canal de la Mànega, 1588)
Militar. Morí en el fracàs de l’Armada Invencible en el vaixell d’Hug de Montcada.
(Catalunya, segle XIV)
Militar i cortesà. Participà a la campanya d’incorporació del Rosselló dirigida per Pere III el Cerimoniós, el 1344.
El rei el posà de capità a Montesquiu, tot just lliurat aquest lloc a les forces reials.
Veure> Sentjust-Pagès i de Paixau (germans austriacistes catalans dels segles XVII-XVIII).
(Caracas, Veneçuela, 9 novembre 1808 – Madrid, 24 juliol 1886)
Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina i en la primera guerra d’Àfrica (1859), on assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs.
Escriví les memòries Episodios militares (1883) i publicà les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i la comèdia Ni tío ni sobrino (1834, junt amb Espronceda), entre d’altres.
(Catalunya, segle XV)
Veguer de Barcelona durant la revolta dels remençes.
El dia 4 de gener de 1485 sofrí una gran desfeta, a Montornès del Vallès, lluitant contra els pagesos revoltats.
(Granada, Andalusia, 1813 – Barcelona, 1888)
Militar. Fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886.
Veure> Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea (capità general de Catalunya, 1767-72).
(Perafita, Osona, abril 1661 – Berga, Berguedà, 29 juny 1713)
Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà d’Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705).
Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt.
Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.
(Itàlia, segle XV – segle XVI)
Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes.
El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6 de novembre, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l’exèrcit francès fou destrossat.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Joan I el Caçador com a militar. Fou un dels organitzadors de la defensa del país contra la invasió del comte d’Armanyac el 1389-90.
Era el comandant de la zona de reserva de Palamós.