Arxiu d'etiquetes: militars

Berwick, duc de

25 Respostes

(Molins, França, 21 agost 1670 – Philippsburg, Alemanya, 12 juny 1734)

(James FitzJames Stuart)  Mariscal francès. Fill bastard de Jaume II d’Anglaterra, per a qui el rei creà el títol.

Establert a França (1691) i naturalitzat francès, Lluís XIV l’envià a la península ibèrica per ajudar Felip V de Borbó en la Guerra de Successió. Recuperà Madrid, obtingué la victòria d’Almansa i conquerí el País Valencià (1707); en agraïment, Felip V l’anomenà duc de Llíria i Xèrica amb grandesa d’Espanya.

Marxà a França per continuar les empreses militars de Lluís XIV, però el 1714 tornà de nou a la Península per posar-se al capdavant de les tropes que assetjaren i conqueriren Barcelona l’Onze de setembre.

Bernic, Francesc

5 Respostes

(Collbató, Baix Llobregat, vers 1680 – Barcelona, 1719 ?)

Coronel. Capitost dels miquelets del Rosselló.

El 1718 es posà al costat dels francesos en la guerra contra Felip V de Borbó; organitzà i comandà al Rosselló uns 10.000 homes, i amb uns 5.000 (anomenats miquelets de França o dragons) envaí la Garrotxa i el Bages.

En les seves incursions va apoderar-se també de Sant Boi de Llobregat i de Vilafranca del Penedès.

Va ésser fet presoner pels borbònics prop de la Llacuna (Anoia) i empresonat i confinat a la ciutadella de Barcelona, mentre que el seu lloctinent Bartomeu Pollina es reunia amb el Carrasclet.

Bernet, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, s XVII – Europa ?, s XVIII)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment de cuirassers de Sant Miquel, que defensà Barcelona durant el setge final.

Es distingí especialment a la càrrega que donaren davant el convent de Caputxins, el 17 de setembre de 1713, i a les maniobres per instal·lar i guardar la bateria avançada a la posició exterior de la Creu de Sant Francesc, per l’abril de 1714.

Després de la capitulació, les autoritats borbòniques el volgueren empresonat, però eludí l’ordre de captura que hi havia contra ell amagant-se i fugint finalment a l’estranger.

Bernaldo de Quirós Mariño, Francisco

4 Respostes

(Astúries, 1760 – ?, 1835)

Militar. Marquès de Campo Sagrado. Fou tres cops capità general de Catalunya (1814, 1824, 1826-27), protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents.

Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau (1856).

Berenguer i de Novell, Antoni Francesc de

11 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Oïdor militar de la Generalitat (1690). Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Borbó.

Diputat militar de la Generalitat (1713), fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Rafael Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el país per tal d’estendre medis de resistència antiborbònica.

De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat; però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge.

Després de la caiguda de la ciutat (1714) li foren confiscats els béns.

Fou el pare d’Antoni de Berenguer i Gabriel.

Berardo i d’Espuny, Francesc de

6 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, 13 desembre 1714)

Militar, polític i diplomàtic. Marquès de Montnegre. Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697.

Austriacista, col·laborà amb el grup de Vic (1704), participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes (1710). Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del Païs Valencià i per aragonesos.

Nomenat Carles emperador (1711), Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena (1712), però no aconseguí d’ésser-hi rebut, ni tampoc a Utrecht, a la Haia ni a Londres.

Fou pare d’Antoni, Maria, Ramon i Serafina de Berardo i de Morera.

Berard i de Cortiada, Gaspar de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706.

En l’assemblea de braços de Barcelona (1713) es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria. Durant el setge de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità de la Coronela, la companyia d’argenters.

Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L’emperador Carlos VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V de Borbó l’any 1726.

Benavent, Gombau de -noble, s. XIII-

2 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Noble. Era veguer de Barcelona el 1280, any en que arribaren prop de la ciutat alguns dels nobles revoltats contra Pere II el Gran, manats pel vescomte Ramon Folc VI de Cardona. Benavent contraatacà al front de les tropes barcelonines, els rebutjà amb força dany i els quals perseguí fins al Llobregat.

El 1283 era un dels cavallers que havien de lluitar al desafiament de Bordeus. El mateix any, a les corts de Tarassona, cedí en garantia el seu castell de Sèlgua (Aragó), de cara al compliment dels convenis de concòrdia amb la noblesa aragonesa, i es distinguí el 1284 a les corts celebrades a Zuera.

El 1285 compartí amb Bernat Guillem d’Entença la guarnició de Magallón de vigilància de la frontera pel temor d’una invasió, i el 1288 fou un dels que vigilaven la frontera de Empordà, l’ per evitar una invasió de Jaume II de Mallorca.

El 1291 assistí, a Saragossa, a la coronació del rei Jaume II de Catalunya.

Bellver i Balaguer, Josep

2 Respostes

(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)

Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).

Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).

Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.

Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

Bellver, Feliu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Gènova ?, Itàlia, segle XVIII)

Militar. Fill de Josep Bellver i Balaguer. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 entrà de capità al regiment del Roser, que manava el seu pare, i participà a la defensa de Barcelona.

El 14 d’agost de 1714 tirà el coet de senyal per iniciar el contraatac que desidiria favorablement la gran batalla del baluard de Santa Clara.

L’11 de setembre, en començar la batalla final, es trobava amb el seu pare al sector del convent de Sant Agustí. El general Bellver l’envià, amb el sergent major Soro, al front d’una columna de socors cap a l’esquerra, per deturar el gran avanç enemic per l’interior de la línia de muralla. A la cortina de Jonqueres aconseguí de plantar cara als filipistes. Ell i Soro dispararen personalment dos canons carregats de metralla contra els borbònics, després d’haver esperar amb gran sang freda, que s’acostessin a vint passos. Fou un dels protagonistes dels ferotges combats que seguiren per aquella part, amb la primera represa del baluard de Sant Pere.

Més tard participà al terrible contraatac organitzat pel conseller en cap Rafael Casanova. Durant la darrera fase de la batalla prengué part als aferrissats encontres del sector de Sant Pere.

Segons Mateu Bruguera, s’oferí voluntàriament a acompanyar el seu pare quan aquest fou empresonat pels ocupants i tancat al castell de Fuenterrabia fins al 1719. Aleshores s’exilià amb el general i anà a Gènova.