Arxiu d'etiquetes: militars

Cabanes i d’Escofet, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)

Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.

Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).

Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).

Cabanes, Philippe de

Deixa un comentari

(França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya.

La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat.

En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona.

Buxeres i Rosés, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1872)

Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari.

Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.

Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).

Burguny, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Gibraltar, 11 octubre 1704)

Capità de voluntaris. Comandà la primera unitat combatent específicament catalana que lluità a favor de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió.

Aquesta unitat era a bord de la flota de l’almirall Rooke que atacà i prengué Gibraltar, a la primeria d’agost de 1704. Més tard, la companyia es distingí a la defensa de la plaça durant el llarg setge que patí.

A la matinada de l’11 d’octubre s’adonaren de que els atacants havien situat 500 homes dalt del penyal de Gibraltar, i els miquelets de Borguny foren els encarregats de desallotjar-los en una operació difícil i cruenta, que tanmateix reeixí i en la qual Borguny morí, al lloc dit el Salto del Lobo.

Burguès i Sestrada, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Polític. Fill de Galceran Burguès de Santcliment i pare de Gregori. Lluità a favor de Joan II el Sense Fe.

El 1466 era procurador general de Mallorca i capità de les galeres reials de l’illa. Anà aleshores a assetjar Maó, addicta a la causa de la Generalitat catalana, i obligà la plaça a capitular.

Després anà amb set naus a reforçar el llarg setge del castell d’Amposta, on participà en el seu assalt, el 21 de juny de 1466.

Buçot, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller i militar. El 1392 fou convocat a Barcelona per Joan I el Caçador, per al consell en què fou àmpliament debatut el projecte de fer una expedició reial a Sardenya.

El 1396 fou un dels capitans principals dels preparatius per contenir la invasió del comte de Foix. Fou adscrit després a les forces principals de contenció, comandades pel comte d’Urgell.

El 26 de novembre, havent-se destacat amb algunes companyies del quarter general de Cervera, baté completament algunes forces enemigues que es dedicaven a cremar i saquejar la comarca.

Brusi, Aleix

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics durant el setge de Barcelona (1713-14). Es destacà especialment al contraatac final que desallotjà l’enemic del baluard de Santa Clara (14 agost 1714).

A l’atac final del 11 de setembre fou destacat pel general Josep Bellver amb la columna que havia de fortificar-se al convent de Sant Pere. Cobert aquest objectiu, Brusi tornà enrera amb una petita secció per contenir l’enemic al carrer del Rec Comtal, lluita durant la qual resultà mort.

Brusa, batalló de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1835 – maig 1837)

Batalló de la milícia urbana. Nom amb el qual fou conegut el dotzè batalló lleuger, integrat per elements obrers de tendències republicanes. Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837.

Fou dissolt pel general Francisco Parreño, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba.

Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d’on provingué el nom de la unitat.

Brujó, Ignasi

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – 1854)

Militar carlí. Lluità en el bàndol absolutista del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional. Posteriorment, se sumà al bàndol carlí en la Primera Guerra Carlina.

Fou ascendit a general i nomenat (1835) cap de l’exèrcit carlí a Catalunya, en substitució del general Goergué.

Per l’agost de 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert, i fou substituït pel general Maroto.

Brichfeus, Pere

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 1670 – Àustria, 1724)

Militar austriacista. Durant la Guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal, a la batalla de Mura i a la d’Esparreguera (maig 1714).

Després de la caiguda de Barcelona (11 setembre 1714), s’acollí a la capitulació de Cardona; malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar.

Partí a Àustria i, a la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs.