Arxiu d'etiquetes: militars

Abarca de Bolea, Pedro Pablo *

Deixa un comentari

Veure> comte d’Aranda  (militar i estadista aragonès, 1719-98).

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Wanmarcke de Lummer, Johan

Deixa un comentari

(Holanda, segle XVIII – València, 1777)

Polític i militar. El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí.

Voluntaris Honrats de València

Deixa un comentari

(País Valencià, 1794 – 1814)

Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d’ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda.

Carles IV de Borbó, per instigació de Godoy, els dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà.

El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814.

Vives i Planes, Francesc Dionís de

1 Resposta

(València ?, segle XVIII – País Valencià ?, segle XIX)

Militar. Es distingí en la guerra del Francès. Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba, i fou nomenat capità general de València (1833-34).

Fou ajudant del general Joan Prim; quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic (1862), el denuncià a Isabel II de Borbó, però la reina no en féu cas.

Virués, Cristòfor de

2 Respostes

(València, 1550 – 1614)

Poeta, dramaturg i militar. Fill d’Alfons de Virués i germà de Jeroni, Francesc i Jerònima. Seguí la carrera militar; el 1602 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Féu diverses estades a Madrid.

Autor de l’epopeia religiosa El Monserrate (Madrid, 1587), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat i de cinc tragèdies (Obras trágica y líricas, Madrid 1609) poc significatives, llevat d’Elisa Dído, concebida segons les unitats i regles clàssiques.

És considerat un dels escriptor valencians més importants vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro.

Villalonga i Pons, Miquel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 27 setembre 1899 – Bunyola, Mallorca, 7 juny 1946)

Escriptor i militar. Germà de Llorenç.

A la seva mort prematura havia publicat ja una novel·la notable, escrita en castellà, titulada Miss Giacomini (1941), també escriví El tonto discreto (1944) i una Autobiografía (1947).

Villalonga i Escalada, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 gener 1794 – Madrid. 20 març 1880)

Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.

Villalonga, Gregori de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII)

Escriptor i militar. Fou governador de Menorca (1639). Assistí al setge de Tarragona (1651).

Versificà en català. Una de les seves composicions és dedicada a lloar el Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Càrcel.

Villadarias, marquès de *

Deixa un comentari

Títol amb què és conegut Francisco del Castillo, segon posseïdor, capità general de València.