(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 26 maig 1819 – Barcelona, 5 novembre 1906)
Metge. Doctor en Medicina des de 1844, fou cap dels Serveis Sanitaris de la Companyia dels Ferrocarrils Catalans, director d'”Enciclografia de Industrias, Artes y Oficios” (1846) i “La Abeja Médica Española”, anys més tard succeí Josep Armenter en la direcció de “Revista de Ciencias Médicas” (1877-85).
Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga (1870) i còlera (1884) de Barcelona.
(Tremp, Pallars Jussà, 13 març 1813 – Madrid, 23 febrer 1879)
Metge. Germà d’Evarist. Fou director del balneari de la Puda de Montserrat (1847-74) i de Panticosa.
El 1859 inaugurà a Madrid el primer establiment científic d’hidroteràpia.
Escriví diversos treballs d’hidroteràpia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda (1847, 1863) i una descripció de l’epidèmia de Sitges (1853).
(Malgrat de Mar, Maresme, 21 juny 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 març 1964)
Polític i metge. Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista. Actiu en l’oposició a la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana. L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya.
El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres.
A la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953), fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins l’any 1964.
(Barcelona, 5 març 1916 – 28 febrer 2012)
Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l’organització hospitalària a Catalunya.
Autor d’Els hospitals a Catalunya (1967).
(Barcelona, 1924 – París, França, 12 setembre 1967)
Metge, biòleg i investigador. Treballà a l’Institut Pasteur de París i fou director de diversos laboratoris d’investigació.
Cofundador del Centre d’Enseignement de la Statistique Aplliqués à la Medicine et à la Biologie, de París.
S’especialitzà en carcinogènesi, sobretot estudiant els efectes del tabac sobre la salut.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1938 – )
Metge, escultor i dibuixant. Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix.
Acostuma de representar temes anecdòtics (bé amb figures aïllades, bé amb grups) amb un realisme més atent a l’expressió que al detall.
Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Hostalric, Selva, vers 1630 – Barcelona, vers 1694)
Catedràtic de medicina a la universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan Josep d’Àustria. Mestre de Joan d’Alòs, va ser un metge tradicionalista però, alhora, un gran clínic.
Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat: Practicae gotholanorum procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitates luminaria Hyppocrates et Galenus (1678). Aquest compendi només consta d’un volum, bé que, segons el pròleg, l’obra n’havia de tenir dos o mes.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, vers 1530)
Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València.
El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines.
Contrari en un principi als mètodes d’ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d’aquell autor castellà.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, 18 maig 1513)
Metge. Professor de l’Estudi General de Medicina de Barcelona. Inicià l’ensenyament lliure de cirurgia (1490), en competència amb l’estudi oficial.
Va publicar un llibre en català, adaptació del de Guy de Cahuliac: Lectura feta per lo reverent mestre en medicina Antoni Amiguet sobre lo tractat del Rev. Mestre Guidó lo qual tracta de apostemas en general (1501).
(Girona, 19 març 1832 – 11 gener 1901)
Metge. Fill de Miquel Ametller i Marill. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l’hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l’Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864).
De tornada a Girona, hi fundà la “Revista de Gerona”. Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris.
