(Barcelona, 12 novembre 1753 – Cadis, Andalusia, 14 febrer 1835)
Metge. Estudià medicina a Cadis i fou metge militar de marina i, més tard, professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, el qual arribà a dirigir.
Entre les seves obres, ultra els discursos inaugurals dels anys 1790 i 1798, cal citar Elementos de geometría y física experimental (1788) i Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se padeció en Cádiz.
(Sitges, Garraf, 11 juliol 1903 – Barcelona, 8 febrer 1983)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels “Annals de Medicina” i del “Butlletí de la Societat de Tisiologia”.
És autor d’un Atlas de radiología clínica de l’aparell respiratori (1932-35), d’El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia.
(Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 – 10 febrer 1642)
Escriptor i metge a València i després al monestir de Montserrat.
Escriví diverses obres mèdiques que van adquirir popularitat: Fructus medicinae (1623), Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza.
També va escriure Quatre-cents aforismes catalans (1636), que s’utilitzà durant molts anys per la lectura en les escoles, i Guitarra española i vandola, primer tractat sobre el tema.
(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)
Metge. Exercí a Extremadura (1735-55) i, com a metge reial, a Madrid.
Entre els seus escrits és important Nuevas utilidades de la quina (Madrid, 1763), on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres.
(Moià, Moianès, 16 abril 1617 – Barcelona, 1695)
Metge. Deixeble de Jacint Andreu. Catedràtic des del 1659, impulsà l’anatomia i construí un amfiteatre anatòmic (1675).
Fou un metge eclèctic que escriví una obra (De corde hominis) sobre el sistema cardiovascular.
Acceptà la teoria de la circulació de la sang, com a complementària de la tradicional. Acceptà també la transfusió.
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 16 març 1827 – Barcelona, 1 març 1889)
Metge. Germà de Pere. Fou un dels creadors de l’escola d’homeopatia catalana.
Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera (1884) i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes.
(Catalunya, segle XIX)
Metge de la primera meitat del segle. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Hi presentà diverses memòries, algunes d’elles de caràcter polític i literari.
(Barcelona, 3 abril 1857 – 19 febrer 1913)
Metgessa. Va doctorar-se en medicina a la Universitat de Barcelona, amb la qual cosa va esdevenir la primera dona -juntament amb Martina Castells, de la mateixa promoció- a accedir a aquest grau a tot l’estat espanyol.
L’any 1883 va publicar la seva tesi doctoral Conveniencia de dirigir por nuevas vías la educación higiènico-moral de la mujer. També va escriure alguns manuals sobre salut infantil, branca en la qual es va especialitzar.
Va exercir, així mateix, la ginecologia i va contribuir sensiblement a introduir criteris moderns en l’atenció sanitària dels nadons.
(Cassà de la Selva, Gironès, 6 juny 1898 – Catalunya, 1991)
Metge. Ha estat un dels introductors dels estudis sobre al·lèrgia a Catalunya.
Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma (1942) i el text sobre la pol·linosi (1954).
(Barcelona, 5 març 1903 – 15 juliol 1977)
Antropòleg i metge. Catedràtic d’Antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, en fou rector del 1963 al 1965.
Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, va centrar les seves recerques en els estudis bioantropològics de determinades poblacions del Pirineu, del Sàhara occidental i de la Guinea.
Dades dels Països Catalans 