(Naval, Osca, Aragó, 2 octubre 1920 – Barcelona, 22 maig 2008)
Metge. Es llicencià a Barcelona l’any 1943. Ha estudiat també a l’estranger.
Cap del departament de Pediatria de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma.
Ha realitzat gran nombre de treballs sobre pediatria.
(Barcelona, segle XVIII – 1800)
Metge. Es graduà a Osca (1746). A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu (1756), catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat.
Escriví dos treballs d’interès: Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786), juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795), una de les primeres publicacions d’aquest tema.
(Blanes, Selva, 23 abril 1775 – Barcelona, 24 novembre 1841)
Metge i botànic. Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor de botànica a l’Escola de Botànica i Agricultura creada per la Junta de Comerç el 1807.
Va dirigir la secció d’agricultura de les “Memorias de Agricultura y Artes”. És un dels homes que més va treballar per a la racionalització de l’agricultura.
Durant l’epidèmia de febre groga del 1821 a Barcelona, defensà la teoria del contagi de la malaltia, que provocà una aferrissada polèmica.
El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres i fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1833). Entre altres treballs i traduccions publicà una Disertación sobre los prados artificiales.
Fou el pare de Joan Isidor Bahí i Fabrícias.
(Barcelona, segle XVIII)
Metge remarcable. Fill de J. F. Bahí i Fontseca. Fou soci actiu de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà escrits notables referents a conreus agrícoles.
Morí per contaminació d’un cadàver que era objecte de les seves investigacions mèdiques.
(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)
Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.
Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.
Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.
Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.
(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).
(Barcelona, 9 desembre 1901 – 12 desembre 1988)
Metge otorinolaringòleg. Fou col·laborador d’Emili Mira a l’Institut Psicotècnic. Posteriorment fou catedràtic a les universitats de Sevilla (1953) i Barcelona.
El 1967 fou nomenat director de l’hospital Clínic de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Medicina (1968).
Els seus estudis se centren, principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i la psicologia i l’audició.
(Barcelona, 15 març 1886 – 17 maig 1972)
Metge oftalmòleg. Introduí diversos instruments quirúrgics per a la pràctica de l’oftalmologia, entre els quals l’anomenada pinça capitular d’Arruga, per a l’extracció de cataractes.
Autor del tractat Cirurgia ocular (1946), obra bàsica, que ha estat traduïda a diversos idiomes.
Li ha estat concedida la medalla Gomín (1950); màxima distinció oftalmològica mundial.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 26 maig 1819 – Barcelona, 5 novembre 1906)
Metge. Doctor en Medicina des de 1844, fou cap dels Serveis Sanitaris de la Companyia dels Ferrocarrils Catalans, director d'”Enciclografia de Industrias, Artes y Oficios” (1846) i “La Abeja Médica Española”, anys més tard succeí Josep Armenter en la direcció de “Revista de Ciencias Médicas” (1877-85).
Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga (1870) i còlera (1884) de Barcelona.
(Tremp, Pallars Jussà, 13 març 1813 – Madrid, 23 febrer 1879)
Metge. Germà d’Evarist. Fou director del balneari de la Puda de Montserrat (1847-74) i de Panticosa.
El 1859 inaugurà a Madrid el primer establiment científic d’hidroteràpia.
Escriví diversos treballs d’hidroteràpia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda (1847, 1863) i una descripció de l’epidèmia de Sitges (1853).
Dades dels Països Catalans 