(Barcelona, 28 agost 1852 – 2 abril 1924)
Metge. A vint anys fou un dels fundadors d’“El Laboratori”, que al cap de sis anys es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1879 fundà el servei d’oftalmologia de l’hospital de Sant Pau, que va dirigir fins al 1910.
Catedràtic d’oftalmologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicà nombrosos treballs sobre histologia normal i patològica, i concretament sobre histopatologia ocular.
(Barcelona, 24 gener 1916 – Bogotà, Colòmbia, 14 febrer 1998)
Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Joaquim. Va fundar l’Institut Barraquer de Bogotà, l’any 1968.
Les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la curvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia.
Se’l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries.
(Barcelona, 26 gener 1927 – 26 agost 2016)
Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Josep Ignasi.
Catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director executiu de l’Institut Universitari Barraquer, director de la Clínica Barraquer i fundador del primer Banc d’Ulls d’Espanya i d’Europa continental (1962).
El 1958 va descobrir una tècnica d’extracció de la cataracta que va revolucionar la cirurgia del moment (zonulòlisi enzimàtica).
Les seves constants aportacions científiques en el camp del transplantament de còrnia, així com en l’implant de lents intraoculars, són reconegudes internacionalment.
(Barcelona, 16 juny 1887 – 21 febrer 1959)
Neuròleg. Continuà els treballs del seu pare, Lluís Barraquer i Roviralta, a l’escola de neurologia de l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Entre les seves obres cal esmentar: Tratado de enfermedades nerviosas, Neurología clínica i Fisiopatología de los lóbulos frontales.
Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Neurología.
(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)
Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.
Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.
(Barcelona, 25 març 1884 – 13 maig 1965)
Oftalmòleg. Fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta i personalitat indiscutible en la seva especialitat.
Professor d’oftalmologia a la Facultat de Medicina i a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, centres en els quals va continuar l’obra del seu pare.
Autor de nombrosos treballs i innovador de diverses tècniques, el seu procediment d’operar les cataractes (facoèrisi), amb l’ús de ventoses en comptes de pinces, ha estat conegut i acceptat mundialment.
Va construir la Clínica Barraquer (1939-40) i va fundar (1947) l’Institut Barraquer, dedicat a l’estudi, l’ensenyament i la investigació oftalmològica.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1708 – Madrid, 1771)
Metge. Residí generalment a Madrid, on fou primer catedràtic del Jardí Botànic i metge reial.
Publicà un estudi de botànica (1767). Després de la seva mort, en 1775, aparegué encara un altre treball seu, sobre les prevencions a prendre per evitar els enterraments en vida.
També és autor de l’estudi Historia de las aves más raras que se encuentran en España.
(Palafrugell, Baix Empordà, 15 gener 1910 – 4 febrer 1984)
Metge reumatòleg. Es llicencià a Barcelona (1933). Fundà la Societat Española de Reumatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques.
Fou fundador i director de la “Revista Española de Reumatología”, president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia.
És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos (1941) i Reumatismos vertebrales (1945), i col·laborà en el Tratado de Patología y Clínica Médicas (1951) dirigit per Agustí Pedro i Pons.
(Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889)
Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d’ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears.
L’any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.
(Torelló, Osona, 30 juliol 1735 – Barcelona, 25 febrer 1789)
Metge i botànic. Un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Metge de l’Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural.
L’any 1769 escriví l’obra Reflexiones sobre la aurora boreal.
Dades dels Països Catalans 