Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Cardenal i Pujals, Lleó

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1878 – Madrid, 14 juny 1960)

Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa.

Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector.

Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d’Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d’empelts glandulars.

Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916).

Carbonell i Bravo, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 5 octubre 1768 – 15 novembre 1837)

Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès.

Impulsà a la Península l’estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820. Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma de Mallorca, on féu uns cursos públics de química i mineralogia.

Soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36). A través d’un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.

Fou el pare de Francesc Carbonell i Font  (Barcelona, segle XVIII – 1854)  Farmacèutic. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.

Carbó i d’Aloi, Narcís

1 Resposta

(Barcelona, 19 gener 1826 – 4 novembre 1890)

Metge. Durant l’exercici de la professió, ocupà diverses càtedres (de física i química mèdica, de toxicologia legal, d’higiene, de terapèutica, etc). Es dedicà especialment als estudis de micrografia, hidrologia, botànica i física.

Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1878 i 1887), de l’Acadèmia de Ciències (1866), de l’Institut Mèdic (1862), de l’Acadèmia de Medicina (1877-78), etc.

D’entre els seus escrits científics cal fer esment d’un notable treball sobre les aigües minerals: Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, de antiguo y reciente uso, con indicación de su composición y aplicaciones terapéuticas (1889).

Caralps i Riera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1942 – )

Metge cirurgià. Es llicencià el 1965 i s’especialitzà en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia càrdio-vascular a la universitat d’Illinois.

Cap de la unitat de cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el maig 1984 dirigí l’equip que efectuà la primera trasplantació de cor dels Països Catalans, fet que inicià el programa de trasplantacions cardíaques dutes a terme per aquest equip en el mateix hospital.

Caralps i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juny 1904 – 25 desembre 1991)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor (1926-28) d’anatomia.

Cap del departament de cirurgia toràcica a l’Hospital de Sant Pau, l’any 1972 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Ha fet remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, els transplantaments d’òrgans amb caràcter experimental.

Capdevila i de Vilardaga, Josep Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1780 – 1854)

Metge i escriptor. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès.

Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña (1812) i Elogio póstumo de D. Juan Francisco de Bahí (1842).

Capdevila i Alvia, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1760 – Madrid, desembre 1846)

Metge. Estudià a Cervera i fou catedràtic a València i a Madrid, i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Membre de l’Akademie der Wissenschaften de Göttingen i de l’Academia Naturae Curiosorum.

Publicà Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1775), Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos (1787), i deixà inèdits treballs sobre botànica, matemàtiques i medicina.

Canivell i de Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1721 – 4 març 1797)

Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l’Armada (1771).

Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia.

Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).

Canet, Josep

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, segle XVIII – segle XIX)

Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals.

En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats.

El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”.

Campderà i Camins, Francesc

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1 octubre 1793 – 28 febrer 1862)

Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819).

El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle.

Posteriorment, s’establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península.

Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l’ensenyament als orbs.