Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Carbó i d’Aloi, Narcís

1 Resposta

(Barcelona, 19 gener 1826 – 4 novembre 1890)

Metge. Durant l’exercici de la professió, ocupà diverses càtedres (de física i química mèdica, de toxicologia legal, d’higiene, de terapèutica, etc). Es dedicà especialment als estudis de micrografia, hidrologia, botànica i física.

Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1878 i 1887), de l’Acadèmia de Ciències (1866), de l’Institut Mèdic (1862), de l’Acadèmia de Medicina (1877-78), etc.

D’entre els seus escrits científics cal fer esment d’un notable treball sobre les aigües minerals: Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, de antiguo y reciente uso, con indicación de su composición y aplicaciones terapéuticas (1889).

Caralps i Riera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1942 – )

Metge cirurgià. Es llicencià el 1965 i s’especialitzà en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia càrdio-vascular a la universitat d’Illinois.

Cap de la unitat de cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el maig 1984 dirigí l’equip que efectuà la primera trasplantació de cor dels Països Catalans, fet que inicià el programa de trasplantacions cardíaques dutes a terme per aquest equip en el mateix hospital.

Caralps i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juny 1904 – 25 desembre 1991)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor (1926-28) d’anatomia.

Cap del departament de cirurgia toràcica a l’Hospital de Sant Pau, l’any 1972 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Ha fet remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, els transplantaments d’òrgans amb caràcter experimental.

Capdevila i de Vilardaga, Josep Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1780 – 1854)

Metge i escriptor. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès.

Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña (1812) i Elogio póstumo de D. Juan Francisco de Bahí (1842).

Capdevila i Alvia, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1760 – Madrid, desembre 1846)

Metge. Estudià a Cervera i fou catedràtic a València i a Madrid, i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Membre de l’Akademie der Wissenschaften de Göttingen i de l’Academia Naturae Curiosorum.

Publicà Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1775), Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos (1787), i deixà inèdits treballs sobre botànica, matemàtiques i medicina.

Canivell i de Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1721 – 4 març 1797)

Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l’Armada (1771).

Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia.

Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).

Canet, Josep

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, segle XVIII – segle XIX)

Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals.

En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats.

El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”.

Campderà i Camins, Francesc

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1 octubre 1793 – 28 febrer 1862)

Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819).

El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle.

Posteriorment, s’establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península.

Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l’ensenyament als orbs.

Campaner i Noceras, Joan Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)

Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.

Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.

Campà i Porta, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 3 abril 1838 – Barcelona, 10 febrer 1892)

Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862).

Fou catedràtic d’obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a la de Barcelona.

Col·laborà a “El Compilador Médico” (1865) i fundà i dirigí “La Crónica Médica”. Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia.