(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)
Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.
Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.
(Vic, Osona, 3 abril 1838 – Barcelona, 10 febrer 1892)
Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862).
Fou catedràtic d’obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a la de Barcelona.
Col·laborà a “El Compilador Médico” (1865) i fundà i dirigí “La Crónica Médica”. Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia.
(Folgueroles, Osona, 1811 – Vic, Osona, 12 març 1868)
Metge. Col·laborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i a la seva comarca.
Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
(Vinaixa, Garrigues, 1935 – )
Metge. Estudiós i professor de història de la medicina a la Universitat de Barcelona.
Ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya (1967), els corrents ideològics de la medicina catalana del segle XIX i l’obra dels homeòpates.
És autor d’un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83), junt amb Jacint Corbella.
(Barcelona, 15 novembre 1907 – Benicàssim, Plana Alta, 1 novembre 1984)
Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38).
Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica.
Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978).
Morí poc després d’un accident d’automòbil.
(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)
Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.
És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.
Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.
(Barcelona, 26 juny 1933 – Madrid, 25 gener 1981)
Metge dermatòleg. Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània.
Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1975). El 1976 passà a la universitat de Madrid.
Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses.
(Barcelona, 18 maig 1908 – 31 desembre 2012)
Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s’especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d’anatomia quirúrgica.
El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 1857 – segle XIX)
Escriptor i metge. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Edità sengles llibres narratius en català i castellà, titulats respectivament En Pauet de Casa en Jordi (1888) i Generoso (1889). Posteriorment presentà la novel·la La historieta i estrenà una comèdia catalana en un acte, en col·laboració amb Ramon Surinyac.
(Barcelona, 14 setembre 1855 – 27 setembre 1927)
Metge. Un dels iniciadors de l’otorinolaringologia a Catalunya.
Fundador i director dels “Archivos Internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las enfermedades de las primeras vias respiratorias y digestivas” (1890) i autor, entre altres obres, de Higiene, desarrollo y conservación de la voz (1885, tercera edició, 1915) i del Tratado de Otorrinolaringología para médicos y estudiantes (1902).
