(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)
Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.
Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.
Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.
(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)
Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.
El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.
(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)
Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).
Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).
Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.
(Barcelona, 16 febrer 1835 – 25 maig 1907)
Oftalmòleg. Fill de Francesc d’Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep.
Va modificar alguns instruments per a l’exploració de l’agudesa visual, sobretot l’optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció.
Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” i fou professor de l’Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l’estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa.
Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).
Fou el pare de Lluís Carreras i Solà.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1863 – Granollers, Vallès Oriental, 1935)
Escriptor i metge.
És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d’estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d’en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).
(Perpinyà, 1740 – Barcelona, 1802)
Metge. Fill de Tomàs Carrera. Doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló.
Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gener 1790) i fixà la seva residència a Barcelona.
És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797).
Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l’Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808), d’Alexandre de Laborde.
(Perpinyà, 11 març 1622 – Barcelona, 11 maig 1695)
Metge. Iniciador d’un llinatge de metges que treballaren tant a Catalunya com a la Catalunya Nord. Llicenciat a Barcelona (1654).
Primer metge de l’exèrcit reial espanyol (1676-90) i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats: De salute militum tuenda (1679). També publicà De vario omnique falso astrologiae conceptu (1657).
El seu nebot fou Josep (I) Carrera.
(Barcelona, 29 agost 1888 – 1963)
Metge. Germà de Manuel. Es llicencià en 1911. Fou deixeble de Ramon Turró. Del 1918 al 1922 treballà a l’Argentina.
Destacà com a radiòleg. Col·laborà amb Vicenç Carulla.
Publicà nombrosos treballs professionals.
(Barcelona, 6 agost 1922 – Houston, EUA, 2 juny 2003)
Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l’home a l’espai i en l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina.
Des de 1957 residí a Houston, on fou professor i on ha impulsat la fundació de l’Institute of Hispanic Culture (1967) i de l’American Institute for Catalan Studies (1980).
Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.
(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)
Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.
Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).
