Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Carreras i Barnés, Josep

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 9 març 1943 – Barcelona, 18 abril 2014)

Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary’s Medical Hospital de Londres (1974).

Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985).

Ha treballat principalment en el camp de l’enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.

Carreras i Aragó, Lluís

6 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1835 – 25 maig 1907)

Oftalmòleg. Fill de Francesc d’Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep.

Va modificar alguns instruments per a l’exploració de l’agudesa visual, sobretot l’optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció.

Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” i fou professor de l’Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l’estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa.

Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).

Fou el pare de Lluís Carreras i Solà.

Carrera i Miró, Hermenegild

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1863 – Granollers, Vallès Oriental, 1935)

Escriptor i metge.

És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d’estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d’en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).

Carrera, Josep (II)

1 Resposta

(Perpinyà, 1740 – Barcelona, 1802)

Metge. Fill de Tomàs Carrera. Doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló.

Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gener 1790) i fixà la seva residència a Barcelona.

És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797).

Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l’Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808), d’Alexandre de Laborde.

Carrera, Francesc

3 Respostes

(Perpinyà, 11 març 1622 – Barcelona, 11 maig 1695)

Metge. Iniciador d’un llinatge de metges que treballaren tant a Catalunya com a la Catalunya Nord. Llicenciat a Barcelona (1654).

Primer metge de l’exèrcit reial espanyol (1676-90) i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats: De salute militum tuenda (1679). També publicà De vario omnique falso astrologiae conceptu (1657).

El seu nebot fou Josep (I) Carrera.

Carrasco i Formiguera, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 agost 1888 – 1963)

Metge. Germà de Manuel. Es llicencià en 1911. Fou deixeble de Ramon Turró. Del 1918 al 1922 treballà a l’Argentina.

Destacà com a radiòleg. Col·laborà amb Vicenç Carulla.

Publicà nombrosos treballs professionals.

Cardús i Pascual, David

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1922 – Houston, EUA, 2 juny 2003)

Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l’home a l’espai i en l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina.

Des de 1957 residí a Houston, on fou professor i on ha impulsat la fundació de l’Institute of Hispanic Culture (1967) i de l’American Institute for Catalan Studies (1980).

Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.

Cardoner i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)

Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.

Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).

Cardenal i Pujals, Lleó

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1878 – Madrid, 14 juny 1960)

Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa.

Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector.

Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d’Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d’empelts glandulars.

Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916).

Carbonell i Bravo, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 5 octubre 1768 – 15 novembre 1837)

Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès.

Impulsà a la Península l’estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820. Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma de Mallorca, on féu uns cursos públics de química i mineralogia.

Soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36). A través d’un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.

Fou el pare de Francesc Carbonell i Font  (Barcelona, segle XVIII – 1854)  Farmacèutic. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.