(Barcelona, 12 desembre 1903 – 10 febrer 1976)
Metge dermatòleg.
Fou el fundador i director de l’Institut de Patologia Cutània.
Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35).
(Barcelona, segle XVIII)
Metge. Residí a Manresa.
Publicà nombroses obres professionals, com Memoria contra el uso del solimán corrosivo y de la cicuta (1776), i sobre aigües medicinals de diversos llocs de Catalunya, obres, totes elles, d’un marcat to polèmic.
(Cervera, Segarra, 24 abril 1859 – Tossa de Mar, Selva, 29 maig 1928)
Metge. Es llicencià a Barcelona el 1886. Excel·lí com a conferenciant i propagandista de temes mèdics.
S’establí a Tossa el 1892, on organitzà diverses excavacions que van permetre de descobrir les runes de l’antiga colònia romana. El 1915 fundà el museu de Tossa i, posteriorment, el de Sant Feliu de Guíxols.
Va escriure Una excursió a Tossa (1927).
(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 20 octubre 1780 – Reus, Baix Camp, 1 maig 1846)
Metge. Era el pare de Pere Mata i Fontanet.
Publicà un llibre titulat Refutación completa del sistema de contagio de la peste.
(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)
Botànic i metge. Germà de Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Josep.
Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.
L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.
Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.
A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.
(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)
Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.
Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.
Era germana d’Agustí Alfons i de:
Miquel Maseras i Ribera (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934) Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.
(Falset, Priorat, 1860 – Manila, Filipines, 1910)
Metge. Es llicencià a Barcelona. El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat.
Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la “Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas” (1895-97).
Fou germà d’Maria Helena i Miquel Maseras i Ribera.
(Figueres, Alt Empordà, 1731 – Trujillo, Càceres, Extremadura, 29 juny 1801)
Metge. Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III de Borbó.
Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, assolí una gran anomenada en la campanya empresa contra una epidèmia de febres pútrides esdevinguda a diverses comarques catalanes (1783) i a Barbastre (1784-85), combatuda amb un medicament, ideat per ell, compost d’opi, tàrtar emètic i quina, que fou conegut amb el nom d’opiata Masdevall.
Moltes de les seves obres foren traduïdes a l’italià, entre les quals cal destacar Dictamen dado de orden del rey, acerca de la salubridad o insalubridad de las fábricas de algodón y lana (Madrid, 1784) i l’opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas… (1786).
Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques.
(Lladó, Alt Empordà, 1842 – Lisboa, Portugal, 1906)
Metge. Fou oftalmòleg excel·lent. Es distingí per la seva abnegació durant l’epidèmia de còlera de 1865.
Residí per un temps a Amèrica. Passà després a Portugal, on fundà l’Institut de Cecs.
Aportà innovacions quirúrgiques a la seva especialitat.
Publicà un Metodo para la enseñanza de lectura y escritura para ciegos.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 24 octubre 1869 – 1963)
Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fou un bon especialista en hidrologia.
Publicà diversos treballs de vàlua sobre aquella matèria i una Topografía médica de Bañolas (1914).
Dades dels Països Catalans 