(Barcelona, 22 juliol 1813 – 1893)
Químic i metge. Fou professor de química a la universitat de Granada.
És autor de nombroses obres sobre física i química, com les titulades Idea suscinta físíco-química sobre la infección y desinfección (1854) i Nomenclatura química arreglada a los conocimientos modernos (1857), així com dels assaigs Dios, la Naturaleza y la Humanidad (1883-84) i Historia del origen y fundación de la Universidad de Granada… (1870).
(Barcelona, segle XVII – vers 1715)
Metge i polític. Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697.
Botifler, fugí de la ciutat arran de la instauració del règim austriacista.
El 1714 entrà a Barcelona amb l’exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní.
(Vic, Osona, segle XVI)
Metge.
El 1533 publicà l’obra titulada Pronòstic per a l’any Mil DXXXIII, durarà en part fins cerca de l’any MDXXXIIII. És un llibre de pronòstics anunciant l’aparició immediata d’un cometa i la mort de Luter.
El primer vaticini fou encertat, però el segon no es complí sinó deu anys després del temps assenyalat.
(Girona, segle XVI – segle XVII)
Metge i humanista.
Publicà un tractat sobre la pesta (Barcelona, 1587), escrit en català, i un altre d’escrit en llatí sobre les malalties de les dones, titulat Methodi medendi, per venae sectionem morbos mulieres acutos i editat a Colònia en 1612.
(Barcelona, 1759 – 14 febrer 1805)
Metge. Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans: “Semestre Médico-clínico” (1803) i “Correspondencia Literario-médica…” (1804, trimestral); n’aparegueren dos volums de cadascun.
També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones de plomo… (1791), Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas (1791), etc.
Féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de V.L. Brera, M.A. Weikard, C. Strambio i altres.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)
Metge. Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró. Estudià a Montpeller.
Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França.
Autor d’un tractat de pediatria: De regimine infantum tractatus tres amplissimi (1544).
Fou fill seu Francesc Miró.
(Catalunya, segle XIX – Valls, Alt Camp, segle XIX)
Metge. Establert a Valls.
És autor de diversos escrits de caràcter professional, dels quals destaca Estado comprensivo sanitario de la villa de Valls desde 1835 a 1838, que conserva el seu interès com a reflex fidel d’un període determinat.
(Talarn, Pallars Jussà, 17 setembre 1830 – Tarragona, 27 gener 1888)
Metge i historiador. Fou catedràtic d’història natural i director de l’Institut de Tarragona. Publicà molts treballs de medicina i d’altres d’història i d’ensenyament: foren molts remarcables els que dedicà a la història local de Tremp.
Era membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Publicà Topografía médica de Tarragona, Monografía de la fidelísima villa de Tremp i Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 23 gener 1868 – 17 març 1949)
Polític, metge i agrònom.
Milità al partit Unió Federal Nacionalista Republicana. Fou diputat provincial el 1909, i més tard vicepresident i president (1913-18) de la diputació de Tarragona.
Va organitzar nombroses societats cooperatives i sindicals, així com també la revista “Tarragona Agrícola”, que va fundar i dirigir. Conseller de la Mancomunitat (1914-18), a instàncies seves es creà una càtedra ambulant d’agricultura.
Fou destituït per la Dictadura de Primo de Rivera de la presidència del col·legi de metges de Tarragona.
Va publicar, entre d’altres, El cultiu de la vinya i tractament de llurs malalties, Experiències d’adobs i El pugó.
(Cardona, Bages, 2 abril 1763 – Barcelona, 19 abril 1838)
Metge. Exercí a l’hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic.
El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l’epidèmia de febre groga del 1821.
Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias… (1815).
Dades dels Països Catalans 