Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Boscà i Casanovas, Eduard

1 Resposta

(València, 12 febrer 1843 – 1924)

Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).

També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).

Bonjuà Cabrit

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.

Bonafòs i Siau, Emmanuel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)

Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).

Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).

A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.

Boix i Moliner, Miquel Marcel·lí

Deixa un comentari

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 18 juny 1636 – Madrid, 1722)

Metge cirurgià. Catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalà, fundador de l’Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra del rei Felip V de Borbó.

Contrari a l’ús de les sagnies i de l’abús de certs medicaments, donà una nova orientació a la cirurgia que no va ser gaire ben rebuda pels seus col·legues.

Publicà les obres Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), on exposava i defensava la seva teoria.

Blasi -metges s XIII/XIV-

Deixa un comentari

Ermengol Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà de Joan. Gaudí de gran prestigi. Era nebot del famós Arnau de Vilanova.

Joan Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Metge. Germà d’Ermengol. Assolí una fama considerable.

Blasco i Jorro, Màxim Antoni

Deixa un comentari

(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, vers 1775 – Alacant, 1804)

Catedràtic. Estudià medicina a la Universitat de València.

Compongué un compendi de matèria mèdica perquè servís de text als estudiants, Speciment materia medicae in gratiam praxim inchoantium (València, 1779).

D’ençà del 1784 ocupà diverses càtedres a la facultat de medicina d’aquella universitat.

Beltran i Besante, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1788 – 1843)

Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president.

Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.

Beltran i Bàguena, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1 octubre 1895 – 11 novembre 1966)

Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València.

Ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya.

Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.

Beltran -varis bio-

Deixa un comentari

Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova  (inquisidor valencià, 1704-83).

Josep Maria Beltran  (València, 1827 – segle XIX)  Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).

Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc  (religiós i sant valencià, 1526-81).

Miquel Beltran  (Illes Balears, segle XVIII)  Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.

Pere Beltran  (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505)  Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.

Belloch i Montesinos, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1896 – 1971)

Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.

Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.