(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 24 febrer 1822)
Metge. El seu oncle, Joan Bosch, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals.
En un d’ells, publicat el 1779, combatia l’ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps.
(València, 12 febrer 1843 – 1924)
Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).
També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)
Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).
Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).
A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.
(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 18 juny 1636 – Madrid, 1722)
Metge cirurgià. Catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalà, fundador de l’Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra del rei Felip V de Borbó.
Contrari a l’ús de les sagnies i de l’abús de certs medicaments, donà una nova orientació a la cirurgia que no va ser gaire ben rebuda pels seus col·legues.
Publicà les obres Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), on exposava i defensava la seva teoria.
Ermengol Blasi (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà de Joan. Gaudí de gran prestigi. Era nebot del famós Arnau de Vilanova.
Joan Blasi (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà d’Ermengol. Assolí una fama considerable.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, vers 1775 – Alacant, 1804)
Catedràtic. Estudià medicina a la Universitat de València.
Compongué un compendi de matèria mèdica perquè servís de text als estudiants, Speciment materia medicae in gratiam praxim inchoantium (València, 1779).
D’ençà del 1784 ocupà diverses càtedres a la facultat de medicina d’aquella universitat.
(València, 1788 – 1843)
Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president.
Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.
(València, 1 octubre 1895 – 11 novembre 1966)
Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València.
Ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya.
Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
Dades dels Països Catalans 