(Vilafranca, Ports, segle XVI – segle XVII)
Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València.
Publicà In duos libros artiis curativae Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola.
(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, vers 1520)
Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentey. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre.
Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496).
(València, segle XVI – 1599)
Metge. Estudià a la Universitat de València. Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia.
Autor d’obres didàctiques sobre cirurgia, com Cirugía universal y particular del cuerpo humano (1580), on proposà noves tècniques operatòries, que fou reeditada diverses vegades; i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glosada per Jaume Falcó (1596).
Veure> Bernat Queixanes (metge català dels segles XVI i XVII).
(sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1760 – Madrid, 23 desembre 1830)
Metge. Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector general d’epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L’any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga.
Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d’aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).
(Castelló de la Plana, 5 agost 1664 – Viena, Àustria, 1755)
Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles III a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra.
Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d’aquest, l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i autor de diversos escrits professionals.
(Xàtiva, Costera, 30 novembre 1901 – Mexicali, Mèxic, 25 setembre 1950)
Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d’Esquerra.
Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l’Institut d’Estudis Valencians (fundat el 9 febrer 1937).
El 1938 s’exilià amb la família, primer a França, i després s’instal·là a Mèxic.
Veure> Antoni Bosc i Cardellac (metge i historiador català, 1758-1829).
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 24 febrer 1822)
Metge. El seu oncle, Joan Bosch, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals.
En un d’ells, publicat el 1779, combatia l’ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps.
Dades dels Països Catalans 