Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Gil -varis bio-

1 Resposta

Francesc Gil  (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606)  Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.

Joan Tomàs Gil  (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII)  Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.

Joaquim Gil  (València, 1767 – després 1827)  Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).

Josep Gil  (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828)  Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.

Pere Gil  (País Valencià, segle XVI)  Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.

Gil, Vicent Miquel

Deixa un comentari

(València, 1577 – 1654)

Metge. Fou professor d’aforismes a la Universitat de València, i publicà Aforismos y pronósticos.

Felip IV de Catalunya el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort.

Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647.

Gerson, Leví ben

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1370 – segle XV)

Rabí. Destacà com a metge i filòsof.

Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon

5 Respostes

(Énguera, Canal de Navarrés, 16 maig 1830 – Montilla, Andalusia, 1 abril 1911)

Metge, literat i pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.

Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures.

Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l’època. Publicà articles i dibuixos a “El Museo Universal” (1860-67).

Fou el pare dels pintors Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.

Garcia i Salat, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1614)

Metge. Catedràtic d’anatomia i de medicina de la universitat de València.

Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestillentis (1652), De febribus malignis et pestilentibus (1656) i De anatomia, que ha restat inèdit.

Garcia i Ballester, Lluís

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)

Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.

Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.

És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).

Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.

Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.

Garcia, Maties

Deixa un comentari

(Àgreda, Castella, segle XVII – València, 1691)

Metge. Estudià i fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins al 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada.

D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae (Lió, 1677), Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consemsum ventriculi (Lió, 1677) i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes (València, 1680).

Gaitan i Pasqual, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)

Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d’un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa.

S’instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recórrer a institucions similars europees. Fou professor d’anatomia i fisiologia d’aquest centre.

Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835.

Publicà diversos tractats mèdics en italià.

Frau i Armendáriz, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14 octubre 1861)

Metge. Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama.

És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).

Franco -varis bio-

1 Resposta

Àlvar Franco  (País Valencià, segle XVI)  Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.

Francesc Franco  (Xàtiva, Costera, segle XVI)  Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).

Joan Vicent Franco  (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII)  Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.

Pere Franco  (Barcelona, 1744 – 1826)  Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.